Ja podem sortir al carrer, els primers dies vam gaudir de la llibertat de poder sortir, de sentir-nos lliures, de passejar, prendre el sol o anar en bicicleta... però quan ja fa uns dies que fas el mateix, et pot passar que diguem, i ara què fem? Estem tan acostumats a fer coses, quan sortim al carrer, anem a comprar, anem a algun lloc, tenim algun propòsit, poc o mai sortim al carrer a gaudir dels carrers i les places. I acostumats a l’activisme frenètic, ens pot semblar buit, ens pot semblar deslluït, perquè tenint Port Aventura al nostre abast constantment hem perdut la capacitat de connectar entre nosaltres i amb l’entorn natural. Aquesta situació ens obliga a haver de passar-ho bé anant al passeig del riu a mirar els ànecs.
Quantes famílies hauran descobert aquest regal que tenim a tocar de Manresa durant aquests dies? No podem sortir al carrer com si fóssim presos que ens deixen fer la volta al pati una hora al dia perquè ens toqui el sol.
Abans de poder acompanyar en això als nostres fills i filles haurem de fer una reflexió personal, què ens agrada fer quan no tenim res a fer? Novament haurem d’aprendre a parar i a reduir revolucions, i a gaudir de mirar els ànecs o les papallones. Aprofitem l’entorn natural per vincular-lo amb coses que puguem fer després a casa, en podrem treure moltíssimes idees. Connectem la realitat exterior als aprenentatges que estiguem fent, i sortim amb un propòsit diferent, amb una motivació que tingui a veure amb trobar coses, amb buscar secrets amagats, en observar animals desconeguts. Qualsevol cosa de la natura ens pot servir per fer música, podem gravar sons d’ocells i després afegir-hi música feta per nosaltres a casa. Podem recollir elements de la natura per estudiar-los, per fer un àlbum de tipus de fulles, cercar informació sobre el que hem trobat. Per fer art, mandales de pedres, collages naturals. Podem observar animals i dibuixar-los i després investigar a casa que mengen, com viuen. Podem proposar-los un repte matemàtic o científic abans de sortir de casa i durant la passejada hauran de treure’n l’entrellat. Si la natura us queda lluny, podem fer el mateix per la nostra ciutat o poble, quants de nosaltres caminem pels nostres carrers, mirant a terra i no hem aixecat mai la vista cap amunt. Feu-ho i descobrireu un munt d’edificis bonics, de detalls que fins avui ens havien passat desapercebuts. Però per fer això hem de saber caminar a poc a poc, hem de saber mirar, hem de tenir curiositat, hem de saber fer-nos preguntes.
Sortir al carrer, a la natura no és sinònim d’estar connectat a ella, de veure-la i viure-la de veritat, segurament molts que l’hem estat habitant, passant-hi per sobre, haurem d’aprendre a fer-ho. Novament tenim uns mestres increïbles a tocar, els infants, com més petits més, es connecten amb les formigues i podrien estar hores mirant-les. Els nostres fills i filles ens hi ajudaran, no perdeu l’oportunitat que estem vivint per connectar amb la natura i gaudir amb els vostres de tots els regals que ens ofereix.
