Existeixen diferents paràmetres per escollir una carrera laboral, si bé un dels consells més habituals per a aquest cas (i molts altres) és buscar sempre l'equilibri. És a dir, valorar tant els gustos i habilitats personals com l'ocupabilitat o, dit d'una altra manera, les possibilitats de trobar feina una vegada finalitzats els estudis. I aquí la formació professional (FP) hi juga un paper cada vegada més rellevant, ja que el percentatge d'atur és gairebé quatre vegades inferior a la mitjana de desocupació juvenil. Mentre els joves d'entre 16 i 24 anys pateixen un atur del 32% en general, el d'aquells que han estudiat un cicle mitjà o superior se situa entre un 5% i un gairebé 9%.
Dins d'aquesta forquilla, les millors dades corresponen a l'anomenada FP Dual, aquella que combina la teoria a les classes amb un període d'hores de pràctiques a les empreses més gran, cosa que suposa un contacte directe amb el mercat laboral i un aprenentatge sobre el terreny.
No obstant, encara queda per definir per part de l'Administració i dels agents socials com es regula aquest nou model, ja que queden algunes incògnites per resoldre a nivell social, laboral i educatiu. En tot cas, els resultats presentats per la Conselleria d'Educació es consideren «bons, encara que també millorables», en paraules del conseller, Josep Bargalló.
Aquestes dades són encara més rellevants si es comparen amb les taxes de desocupació de titulats universitaris, que se situa actualment en un 8,4%, la segona més alta de la Unió Europea (3,9%). A més, el 37,6% treballa en llocs per als quals no necessita la seva titulació. També s'ha de tenir en compte que el Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop) calcula que Espanya necessitarà el 2030 un 65% de professionals amb qualificacions mitjanes -FP- i un 35% amb altes -FP de grau superior i graduats universitaris-. Això significa que en els pròxims anys s'haurà de produir un increment de matriculacions en la formació professional i una reducció de les universitàries per atendre les demandes del mercat laboral.
S'ha de recordar que més del 31% de joves espanyols opten per carreres universitàries, per sobre del 25,3% del Regne Unit o el 26,6% d'Alemanya.
Per sota de la mitjana
Segons les dades de la Generalitat i el Consell General de Cambres de Catalunya, una vegada transcorreguts entre sis i nou mesos des que van superar el cicle, els graduats superiors desocupats són un 8,88% i els de grau mitjà un 8,13%. Uns percentatges que estan 22 punts per sota de la mitjana global. Una diferència notable que evidencia que «les polítiques de prestigi i millora de la FP no són només educatives, sinó socials». Encara que Bargalló també admet que la xifra del més del 30% d'atur juvenil no hauria de ser tan alta.
L'informe revela que el nivell de desocupació és menor a la mitjana d'atur de Catalunya (11,6%) en totes les ensenyances analitzades de la FP excepte en els programes de formació i inserció, dirigits a joves que han deixat l'ESO i no segueixen estudis en el sistema educatiu. L'atur també és menor en totes les franges d'edat, si bé per als joves d'entre 16 i 19 anys se situa en el 6,34%, i per als més grans de 30 anys creix al 10,49%. Així mateix, les persones graduades en cicles de FP de l'àmbit industrial tenen una inserció laboral més gran, més igualtat de gènere i millors sous que els graduats d'altres: del total de graduats de FP un 33,08% cobren més de 1.200 euros, mentre que en l'àmbit industrial puja al 57,04%.
L'estudi també assenyala que els graduats en ensenyances professionals tenen més inserció, però també més continuïtat formativa, ja que els estudiants que segueixen estudiant ha crescut del 52,5% al 53,28% en un any. Per tot això, el conseller Bargalló considera que la FP és una «eina formativa d'inserció laboral de primera magnitud».
La FP dual, encara millor
En relació amb la FP dual, l'estudi assenyala que el 18,40% dels alumnes de segon curs de FP cursen aquesta modalitat, una xifra que gairebé s'ha doblat en dos cursos, passant dels 4.302 alumnes als 7.737. La inserció laboral és aquí més elevada tant en el grau mitjà com el superior, en els dos casos superant les xifres del període anterior. Això sí, la renovació del model que havia d'entrar en vigor aquest curs s'ha ajornat a l'espera d'arribar a un acord entre totes les parts implicades.
L'increment de pràctiques és la clau del nou model. L'estudi demostra que s'ha convertit en el primer canal per trobar feina. És a dir, la via d'entrada al mercat laboral més efectiva per als estudiants de FP. Això per davant d'altres vies habituals, com ara l'enviament de currículums o les xarxes de relacions personals. No obstant, els sindicats temen que sigui una manera per a les empreses d'estalviarse costos.
Igual que succeïa en anys anteriors, per trobar un lloc de treball, els homes depenen més que les dones dels canals de proximitat: la xarxa de relacions personals, el centre docent o l'empresa familiar. Les dones superen els homes en ocupació a través de canals menys assistits, com l'empresa de pràctiques, la resposta a anuncis o l'enviament de currículums.
Els estudis de FP ofereixen actualment una ocupabilitat més gran, i això és una cosa a tenir molt en compte per als estudiants de Batxillerat que, en aquests moments, han de decidir quin serà el seu futur.
