Al principi del confinament estudiar a casa i fer la tasca escolar sense haver d'anar a l'escola es va convertir, en alguns casos, en unes hores d'entreteniment que els nens i nenes afrontaven amb il·lusió per allò de la novetat. Amb el pas dels dies i les setmanes, la motivació i la concentració han anat decaient. Entra dins de la normalitat, ja que en general tots plegats hem començat a patir un cansament mental que té les seves conseqüències.

Segons un estudi divulgat per la Universitat Oberta de Catalu-nya (UOC), als infants cada vegada els costa més mantenir la motivació per seguir estudiant a casa. «Els nens no estan en una situació d'aprenentatge ideal o òptima», afirma Amàlia Gordóvil, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, que recorda que l'estat emocional influeix en el procés d'aprenentatge, «i que és evident que estem vivint una situació en què la por, la tristesa o la ràbia són presents en la vida de moltes persones», assenyala la doctora en Psicologia. Així queda recollit en aquest estudi divulgat per la UOC arran del confinament amb motiu de l'estat d'alarma per la pandèmia de la Covid.19.

L'afectació que el confinament pot tenir entre els infants, que han de seguir el curs a casa, també s'ha posat de manifest en estudis com el que es va publicar fa algunes setmanes a The Journal of Pediatrics, on es conclou que els tres símptomes que els nens i nenes van tenir més durant el confinament a la Xina van ser la irritabilitat, la tristesa i la depressió.

Els pares evidentment poden jugar un paper fonamental en la motivació dels seus fills i, per aquest motiu, hi ha una sèrie de consells i pautes que poden seguir. Per exemple, pel que fa als horaris, amb temps lliure com quan anaven a l'escola.

Cal seguir uns hàbits i unes rutines. A més, és important «destinar un temps del dia per passejar, jugar o fer activitat física en espais exteriors, ara que les mesures de confinament s'han flexibilitzat». Les tardes són més adequades per llegir, escriure, pintar, escoltar música, fer feines conjuntes i connectar-se virtualment amb amics i familiars, segons Adriana Ornellas, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i coordinadora del grup de recerca eTIC de la UOC.

També cal fomentar la concentració dels nens amb espais fixos. Segons Adriana Ornellas, la clau per aconseguir la motivació dels infants és promoure activitats d'aprenentatge que incloguin les cinc «C»: context, creativitat, curiositat, control i col·laboració.

Seguint amb aquest pla de motivació cal fixar objectius petits i concrets. Per fomentar la motivació dels infants, podem concretar objectius que no siguin gaire ambiciosos. D'aquesta manera, seran assolibles «i ells mateixos veuran que van aconseguint alguna cosa», assenyala Zenaida Aguilar, professora col·laboradora del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d'Intervenció de la UOC. I també ens adverteix que si es fa el contrari, posant el llistó molt amunt, només obtindrem com a resposta la frustració dels infants. «En la situació actual, la prioritat del nostre cervell és adaptar-se i sobreviure. Ens hem d'adonar que els ritmes seran diferents i no podem pretendre que estudiïn tant com quan anaven a l'escola cada dia», afirma.

Un altre consell que ens donen és adaptar-se a l'infant, ja que les necessitats, els interessos i les maneres d'aprendre de cada nen són diferents, i tenir-ho en compte és un avantatge a l'hora de motivar-los. «No tots els nens tenen la mateixa capacitat d'atenció ni la posen en pràctica de la mateixa manera», explica Aguilar. Per això considera que és important que els pares s'adaptin a les necessitats dels seus fills i suggereix que els les preguntin a ells mateixos.

I finalment ens aconsellen ser «congruents». Si a casa tothom sap els horaris dels altres i els respecta, serà més fàcil mantenir un ordre necessari. «És fonamental ser congruent amb el que s'ha pactat. Al cap i a la fi, el més positiu que ens deixa aquest confinament és la possibilitat de connectar amb els nens i les nenes i que sentin la nostra presència, però aquesta presència ha de ser de qualitat. Per això està bé poder dir 'ara no puc' o 'aquesta estoneta és per a mi'», afirma Zenaida Aguilar, que és psicòloga de l'Institut Carl Rogers, a més de professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya.