Durant els dies i setmanes de confinament hem passat per diferents i segurament contraposats estats d’ànim. Moltes famílies han gaudit de temps plegats i han sentit com naixia quelcom de positiu d’una situació difícil i trista.
Però com us fa sentir la incertesa del futur? Estar pendent de les notícies per saber què passarà amb la nostra vida les properes setmanes? Sentir que no portem el timó nosaltres? Segurament podeu sentir moments d’angoixa, tristesa, desànim i, com hem anat dient aquests dies, la clau perquè els nostres fills i filles, que tenen menys eines emocionals que nosaltres per portar aquesta situació, estiguin bé, és que nosaltres també ho estiguem. És clar que no hem de fer veure que no sentim el que sentim, al contrari, inclús és positiu verbalitzar-ho davant dels nostres fills, ja que ells s’hauran sentit igual en diferents moments i compartir-ho només ja és una mica balsàmic. Però no ens podem quedar vivint en l’angoixa i la tristesa. Que els infants viuen el present ho hem repetit sovint, i que a nosaltres ens costa no fer plans, no viure en el passat, o el futur, també és sabut. En aquests moment d’incertesa absoluta viure el present com fan ells, és una de les eines que ens poden servir més per sentir-nos millor i agafar aire quan ens sentim oprimides. Els infants, quan juguen, ho fan estant-hi tots presents, en cos i ànima, per això quan els parlem mentre juguen sovint no ens contesten perquè ni ens senten, són al seu món. Intentem imitar-los, pensar en el futur pot ser molt angoixant, si el que visualitzem és fosc, però és que tampoc el podem anticipar, ningú pot en realitat, ni el podem controlar, perquè només ens queda el present. Abracem-nos a l’ara, que és el que tenim segur, gaudim de ser aquí amb ells.
Durant aquests dies a casa, també hem viscut com la nostra vida s’anava tornant senzilla, deixàvem de necessitar tantes coses, que fins aquell moment ens semblaven imprescindibles en el nostre dia a dia. I desfer-nos de capes i capes de coses supèrflues ens ha acostat més a nosaltres, a la nostra essència i per això molts estem connectant amb els nostres fills i filles. Molts estem descobrint-los de maneres diferents, estem captant matisos en la seva personalitat. I aquí tenim una altra de les eines més útils a l’hora de recuperar-se d’un sentiment de desànim, quan sentis que les forces et flaquegen, la clau per sentir-te millor la tens davant, connectar amb els altres, connectar amb els teus fills i filles pot ser un impuls d’energia positiva per guarir-te. La tercera eina és respirar i connectar amb tu, quan sentis que el desànim és present, descalça’t, tanca els ulls i connecta amb tu. I per acabar... juga! Juga amb els teus fills, deixa’t transportar al seu univers, allibera el que no et deixi ser nena uns instants, jugar és un temps mort de la nostra vida d’adulta, però com més flueixi la relació entre el teu jo d’adulta i el teu jo de nena, molt millor tot... ja ho veuràs! Juguem?
