01 de juny de 2020
01.06.2020
Regió7
RETALLS D'EDUCACIÓ

Nous petons

Com ho farem per transmetre el que volien dir els petons i les abraçades? Caldrà inventar noves maneres

01.06.2020 | 12:52
Haurem d'aprendre a dir-nos t'estimo d'una altra manera

Aquesta tarda he sortit a fer un volt amb els meus fills i una nena ha caigut de la bicicleta just davant meu, el meu instint ha estat anar-hi, agafar-la de terra, llavors m'he tirat enrere pensant que no l'havia d'haver tocat. He quedat confusa, no sabia què era el més correcte. Llavors ha vingut la seva mare, i li he demanat disculpes per haver-la tocat, sincerament no sabia com reaccionaria, em pensava que potser es disgustaria. Però no, ha estat molt amable i hem acabat totes dues rient, per tan complexa, absurda i caòtica com és la situació quant a relacions humanes, contacte i afecte. I m'ha fet pensar: haurem d'aprendre a relacionar-nos amb els altres d'una altra manera? haurem de canviar la manera com fins ara havíem mostrat l'afecte? i les abraçades i els petons quedaran reclosos a les cases? i seran gairebé una pràctica prohibida fora de l'àmbit estrictament familiar? I si ara els adults no tenim cap marc de seguretat en un munt de coses, si ens sentim una mica o molt desorientats en coses trivials com si podrem anar a la piscina aquest estiu, com podem acompanyar els nostres infants en un marc d'inseguretat present? com donar seguretat des de la inseguretat? I quan parlem de coses més transcendentals com les relacions humanes, perquè a la nostra cultura el contacte físic és la manera com hem transmès un munt d'altres coses. Una mestra abraça els infants al matí quan arriben a l'escola, els posa la mà a l'espatlla mentre els explica alguna cosa, una mestra fa un petó per consolar un infant quan s'ha fet mal. Una mestra agafa un infant petit en braços quan la seva mare el deixa a l'escola desconsolat perquè se sent abandonat. I si això ja no ho podrem fer, com ho farem per transmetre el que volien dir els petons i les abraçades?

Doncs jo soc de les que pensen que tot pot ser una oportunitat, que tenim permís per queixar-nos una estona, per fer el dol dels petons perduts, però que després caldrà inventar noves maneres. Que el petó i l'abraçada són un canal de comunicació, d'acord, un de molt bonic, però el que volem dir-nos continua sent allà. I això és el que podem dir als nostres fills i filles, que haurem d'aprendre a dir-nos t'estimo d'una altra manera. Que els petons que potser abans no pensàvem, que fèiem de manera rutinària, ara haurem de ser imaginatius per fer saber a l'altre que l'estimem. Podem jugar amb els nens perquè puguin crear un codi secret amb els seus amics, paraules o signes secrets. Que la por que potser ha guiat les relacions amb els desconeguts les últimes setmanes no sigui el que els nostres fills i filles aprenguin a partir d'ara. Llegia fa uns dies que aquesta situació de crisi havia polaritzat moltes reaccions, que hi havia gent que percebia la gent més enfadada, amb males formes i contestacions. Però que també havia generat un munt d'actes de generositat i amor, veïns que han portat el menjar a la gent gran de la seva escala, veïns que han sortit a cantar plegats i que potser fins fa 3 mesos no es coneixien. Escollim quin exemple volem ser per als nostres fills i filles. Sí, perquè això no ho haurem d'explicar, això ho haurem de demostrar. Els teus fills què et veuran fer? Somriure amb els ulls, malgrat la mascareta? Depèn de nosaltres no confondre els infants entre ser curosos a l'hora de sortir al carrer i entrar a una botiga o tenir por de les persones. Justament ara més que mai, ens cal sentir-nos propers i connectats als altres encara que sigui des d'una certa distància.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
activitats amb nens

Plans per fer en família

Passa un cap de setmana o unes vacances en família perfectes! 

 
L'últim El més llegit