Tot i que amb tot el que estem vivint podeu pensar que aquest és un tema menor, creiem que cal donar importància al canvi de cicle de sisè a l'institut, sobretot si, a més, el nostre fill o filla canviarà de centre. Els rituals són quelcom important, que ens ajuden a materialitzar, a visualitzar aspectes que d'altra banda se'ns faria més difícil d'explicar. Inclús tindríem el risc de passar-los per alt i no adonar-nos de tot el que significa, en aquest cas, aquest canvi.

La simbologia d'un acte de pas de cicle ajuda els infants a adonar-se, a reflexionar sobre tot el que han viscut i a afrontar què els suposarà el canvi que estan a punt de començar. I com a pares i mares, cal que no només nosaltres fem aquest exercici sinó que el fem amb els nostres fills i filles. I quan puguem l'haurem de fer a l'escola amb tots els companys.

Segurament el nostre fill o filla va començar amb 3 anys a anar a l'escola, adonar-nos de les vivències, de les amistats, de tot el que han après, anomenar totes les mestres i recordar-ne un detall de cadascuna, ens fa valorar i pair tot el camí que hem fet. Una excusa per obrir aquesta conversa podria ser fer un àlbum de fotos de cada curs, buscar les fotos i anar comentant-les. Ens podem preguntar què és el que ens agrada de canviar d'escola, què creiem que hi trobarem i què és el que trobarem a faltar del que deixem enrere.

Amb els amics i les amigues, aquells amb qui portem una vida junts, potser tot i que anem al mateix institut la relació canviarà, farem nous amics, o potser continuarem creixent plegats, no ho sabem, per això ens cal agrair el temps que hem estat junts, i adonar-nos que som qui som per tot el que hem viscut amb els altres.

Potser el nostre fill necessitarà fer un dol del que ha perdut, un dia va sortir de l'escola i ja no hi tornarà mai més i no es va poder preparar, per això és important que en parlem, que li facilitem que s'expressi, que proposem a les altres famílies del seu curs poder fer alguna cosa conjunta que de moment ens serveixi de ritual de pas de cicle.

Podem fer l'exercici d'escriure com creiem que serem d'aquí a 10 anys i deixar-ho a l'àlbum per rellegir-ho d'aquí a un temps. Pensar com encarem el futur, encara que ara el veiem incert, però que, justament per això, ajudem els nostres fills i filles a tenir somnis, il·lusions i reptes a assolir.

És important que visualitzem amb ells com serà la seva vida passat l'estiu, quines coses canviaran, com creu que serà la millor manera d'afrontar aquests canvis, des dels petits, com organitzar-se al matí per no fer tard a l'institut, als més grans, com l'organització de la feina i la seva autonomia i responsabilitat. Segurament moltes de les coses seran diferents de com les pensarem, però forma part d'aportar-los seguretat visualitzar les coses senzilles i buscar amb ells la manera com s'hi enfrontaran.

Que la greu situació sanitària, econòmica i social que evidentment ha d'estar a la primera línia de tot, no ens faci oblidar les coses importants per als nostres fills i filles, aquest pas només el farà un cop a la vida, i el seu és ara. No us el perdeu! Ni deixeu que ells se'l perdin, tampoc.