Sabeu aquell joc que et diuen «no pensis en un elefant blau» i evidentment és el primer que et ve al cap? Doncs amb els infants acostumem a fer el mateix, els estem constantment reforçant allò que no volem que facin en comptes del que ens agradaria que fessin. No cridis, no corris, no us baralleu, no piquis, no llencis la roba a terra, no deixis les sabates enmig del menjador. Parlar a través de negacions en realitat reforça el comportament que no volem que faci el nostre fill o filla. Hauríem d’enfocar la nostra comunicació vers ells amb allò que sí que volem que facin. Dir-li «no facis això» no li mostra alternatives, no el situa en l’acció positiva que cerquem sinó en la negativa. Un exemple important, quan un infant està a punt de caure d’un arbre, en comptes de començar a cridar: «no et deixis anar», «vigila, no caiguis!», seria molt més útil dir-li: «agafa’t ben fort!».

Si volem anticipar les accions que esperem dels nostres fills, per exemple anirem a un centre comercial i volem que no corrin, no cridin, no es tirin per terra, no toquin les coses dels prestatges; no els ho diguem en negatiu, canviem totes les accions anteriors en accions positives, podem dir-los: com més aviat acabem, abans arribarem al parc, conseqüència natural, no xantatge. Hi ha recursos diferents que estimulen els infants a fer accions que d’entrada els avorreixen i no els interessen en absolut, perquè aquesta seria una primera premissa a tenir en compte. Per què cal recollir la roba? Des de la idea d’infant no té cap utilitat, igual que les desenes d’accions quotidianes que els demanem que facin i ells no volen fer. Primer cal fer un treball com a adult, sols o en parella, llistant totes les coses que ens costa que els nostres fills facin. Quines d’aquestes són innegociables, temes de salut com per exemple rentar-se les dents; en quines altres podem ser flexibles: si ha de recollir les joguines, pot tenir un marge de temps, o cal que sigui sempre en el mateix instant que li diem? Quines accions ha de fer sol i en quines el podem acompanyar? Sempre o a vegades? Quan tinguem nosaltres els criteris clars, llavors podem parlar amb els nostres fills i oferir recursos per utilitzar quan els costa fer allò que els diem o que hem acordat.

Podem tenir una caixa amb propostes alternatives a les accions que volem reforçar, per escrit o amb dibuixos segons l’edat dels infants. Es tracta de donar-los alternatives a accions que volem que desapareguin, com picar, insultar, prendre’s les joguines de les mans, etc... Podem tenir una vareta màgica que ens ajuda a canviar les coses, per exemple fer veure que endrecem amb la vareta com si fos màgia, els animem a través del joc a fer una acció que no els ve de gust i no els agrada. Podem tenir una llista de les paraules que diem habitualment i les que ens agradaria dir per substituir-les; quan algú de casa, també ens inclou a nosaltres, diu alguna de les paraules «prohibides», anem a la pissarra per veure quines alternatives teníem.

Les paraules que utilitzem tenen un poder molt gran i modulen el pensament dels altres. El llenguatge positiu porta al cor de les paraules la motivació per impulsar l’alegria, la creativitat, la curiositat i l’eficiència en l’educació.

Educar en lenguaje positivo, de Luis Castellano, Ed. Paidós. Us deixem aquesta recomanació per si voleu continuar explorant en l’apassionant món de les paraules!