La incertesa es defineix com l’estat en què existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà, a la inquietud o, fins i tot, a l’angoixa.
Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim amb relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del virus, el seu comportament, com derivarà, les conseqüències en l’àmbit sanitari, social, laboral, econòmic..., en l’àmbit personal, familiar i comunitari, ens crea un sentiment molt gran de desconcert, de dubte, de confusió...
Ens cal poder aprendre a viure amb la incertesa d’una forma més cordial i amigable, en el sentit que, en realitat, la incertesa sempre existeix i sempre ha estat amb nosaltres, potser no d’una forma tan present, però la realitat és que mai hem tingut ni tindrem res sota el control necessari per poder viure sense incertesa.
L’efecte que té en cada persona la incertesa és diferent segons com visqui o projecti la manca de coneixement o de certesa davant d’un nou fet. Si ens hem fixat en els infants aquests dies, segurament haurem vist que la seva vivència de la incertesa ha estat diferent de la nostra, malgrat que també se’ls ha capgirat d’un dia per l’altre tot el seu món i totes les rutines que els aportaven seguretat. La majoria d’infants han viscut aquesta incertesa amb relativa calma i confiança i, en general, ha estat així perquè els infants tenen la capacitat molt més desenvolupada que nosaltres de connectar-se en l’aquí i en l’ara, d’estar presents en el moment, vivint-lo, sense projectar més enllà. Si som capaços de poder realitzar aquest exercici, segurament l’afectació que pot tenir sobre nosaltres la incertesa serà menor.
L’altre factor que ajuda a gestionar la incertesa és l’assumpció i el reconeixement que no tenim el control ni el podem tenir respecte de res. Els infants experimenten aquesta falta de control de manera més vívida que nosaltres i hi saben conviure perfectament. No sabem per què, però la maduresa ens porta a creure que podem controlar la nostra vida i el nostre entorn, quan la multitud de variables que hi influeixen fa que no sigui possible garantir que podem controlar el 100% del que ens passa. En realitat, la maduresa ens hauria de portar a la certesa que no hi ha certeses i, per tant, que la incertesa és inherent a la vida i hi hem d’aprendre a conviure.
Finalment, un altre element amb relació a la incertesa és l’espera. Ens cal esperar i tenir paciència per tal d’obtenir els coneixements necessaris per gestionar les noves situacions. Aquesta espera, en la qual som ara, pot convertir-se a voler incorporar el màxim d’informació disponible, la qual és inabastable i tampoc ens aporta cap certesa, o en la necessitat de projectar desenllaços diferents que ens poden portar a uns sentiments d’inquietud o angoixa. Aprendre a esperar, doncs, té molt a veure amb estar en l’aquí i en l’ara. Es tracta d’acollir aquesta espera i el buit que ens genera el no saber i, tal com dèiem, reconciliar-nos amb la incertesa com a element intrínsec a la condició humana.
Aprofitem el que ens toca viure per treure’n un aprenentatge, aprendre a viure amb incertesa per viure més i millor el nostre present.
