Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure'ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L'apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens hem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de confinament que hem viscut. Segurament, els primers dies de viure aquesta situació nova en què l'expectativa i la novetat ens feien tenir més sensació d'energia i vitalitat haurem, potser, volgut aprofitar l'ocasió per fer coses noves, provar receptes, seguir cursos a distància o practicar nous esports a casa. Aquesta primera energia que ens ha portat la novetat haurem vist com decreixia en començar a tornar-se una situació més permanent, amb un grau d'inseguretat i d'incertesa que ens anava acompanyant, i amb tots aquests ingredients haurà estat fàcil deixar-nos vèncer per l'apatia. Potser aquest procés l'hem viscut nosaltres mateixes o l'hem vist en els nostres fills i filles, els quals començaven el confinament amb tranquil·litat relativa, portant un cert ordre i ganes de fer i energia per mantenir un to vital que acompanyés l'activitat. A mesura que han anat passant els dies, l'energia ha anat decaient i, com a adults, ens ha costat acompanyar i revitalitzar els nostres infants quan nosaltres també ens hem vist aclaparats per la situació. Amb tot plegat, potser haurem vist com s'instauraven certes rutines més passives o com desapareixien les rutines que teníem instaurades per donar pas a una apatia i a una manca d'energia, vitalitat i activitat.
L'apatia és un sentiment altament desagradable. Veus i entens, segurament, la necessitat de realitzar activitats o tasques, però et sents desmotivat, sense interès ni energia suficient per encarar-ho. Amb l'apatia, doncs, també és fàcil generar sentiments de culpa i de frustració, ja que som conscients que la nostra actitud no és l'adequada i no actuem de manera responsable.
En el cas de l'apatia, no ens trobaríem amb un sentiment desitjable ni que comporti unes circumstàncies que tinguin un sentit per a la nostra supervivència com a espècie. Encara més, apatia significa literalment «absència de sentiments», i es pot relacionar amb la depressió o altres malalties mentals. És per això que hem de tenir clar que pot ser «normal» sentir apatia en determinats moments de la nostra vida i encara més si, com ha estat el cas, ha estat precedida d'un gran canvi que ens ha activat a molts nivells i on també s'han activat sentiments d'incertesa, d'estrès, de por, etc., i en davallar aquests sentiments, hem generat estats d'apatia per poder estalviar energia davant de l'incert i del desconegut.
Una idea per reduir l'apatia, tant en nosaltres mateixes com en les nostres criatures, seria marcar-nos objectius petits i possibles. Si ens trobem davant d'una gran tasca, com netejar la casa o fer deures, així, en genèric, és possible que ens aclaparem i no ens en sortim. Cal que ens marquem petites tasques i ho traduïm en accions que ens anem marcant i que han de ser molt possibilistes.
Una altra idea seria poder planificar activitats que ens generin plaer i que ens resultin molt agradables. Es tracta que, a partir de realitzar aquestes activitats, anem generant un nou to vital i ens anem carregant d'energia per poder afrontar altres tasques no tan agradables. El fet de poder realitzar activitats de manera acompanyada, amb la família o amics, també ajuda a poder recarregar-nos vitalment i que les activitats es tornin ja per si mateixes més agradables.
I, finalment, buscar o donar reforços positius. Tot i que no s'han de convertir en el nostre motor de vida, sí que, davant de sentiments alts d'apatia, cal que puguem generar reforços positius que ens ajudin a activar-nos i a trobar plaer en l'activitat o en la seva recompensa.
