La setmana passada parlàvem de la necessitat de tenir referents diversos per mostrar-los als nostres fills i filles. Però ens va quedar quelcom al tinter que volíem compartir en aquest nou article d'avui. Ampliar els referents que tenim assignat a un lloc, disciplina artística o esportiva, lloc de treball, etc... fa que les mateixes institucions i disciplines acabin associades a un rol determinat descrit amb uns elements propis del gènere, la raça o els atributs d'aquells que l'han ocupat sempre. Al final la persona ha acabat definit la cadira, el rol, fins i tot, de tota una institució, i això durant anys ha acabat tergiversant la realitat, creant una realitat inventada fruit de la imposició o de la limitació de mitja humanitat a un cert rol.

Per ser directiu en una empresa has de ser home, ho són el 70% ara, però venim de dècades d'una hegemonia total d'homes ocupant llocs de poder. Això vol dir que el rol que desenvolupen els directius però també les directives està associat a característiques d'un únic gènere, i per tant s'acaba associant les competències i habilitats necessàries per exercir aquell rol amb un gènere determinat. Oferir nous referents és contribuir també a fer que les institucions enriqueixin els rols que les representen. És explicar a les nenes que no caldrà que abracin el rol atribuït al gènere masculí per arribar a ocupar un lloc de responsabilitat, perquè els rols directius i directives incorporaran elements característics d'ambdós gèneres. Per tant, és imperatiu que comencem a ampliar la nostra mirada i la nostra cultura quant a referents socials, polítics, literaris... Perquè això tindrà efecte directe en els nostres fills i filles, però també provocarà canvis socials. Que ens comencem a qüestionar si un determinat rol el descrivim d'una determinada manera, li associem unes competències necessàries perquè de debò són les que es necessiten per a aquell rol, o potser és perquè els que els han ocupat només tenien aquelles? Què passa si ens imaginem una persona diferent, d'un altre gènere, raça, cultura, exercint aquell rol? Seria possible? L'enriqueix o l'empobreix, el rol? Malauradament el nostre cervell tendeix a estalviar energia, i fa simplificacions, associacions que li permeten de la manera més fàcil, o sigui amb menys connexions neurològiques, interpretar el que passa al seu voltant. Per això aquest exercici que proposem és complex, perquè hem de lluitar contra el que la nostra pròpia ment voldrà que fem. Per no parlar de la complexitat d'adonar-se de les associacions que tenim ja gravades i que són classistes, masclistes, racistes, però que les tenim tan internalitzades que ni ens n'adonem. Però justament per aquest motiu és tan necessari que hi parem atenció, que hi donem importància, que sapiguem que si no ho canviem, estem reproduint un model social que des del pla racional no és el que volem per als nostres fills i filles però que serà el que reproduirem. Igual que els acudits masclistes, que fins ara podien semblar una ximpleria i que ara som més conscients que també formen part de la cultura que acaba agredint i assassinant les dones. Quan sempre parlem dels mateixos referents esbiaixats per raons de gènere, raça o cultura estem tancant les portes a nens i nenes, potser a les nostres pròpies filles, a ocupar el lloc que voldrien però que els hem ensenyat que no és el seu.