Els nostres fills i filles són diferents, i nosaltres tendim a posar-los en un pack. Ens és més fàcil la gestió conjunta, fer el sopar a la mateixa hora, portar-los a la mateixa escola i, si podem, apuntar-los a les mateixes extraescolars, o, si més no, que coincideixin per no parar boges. Sovint, tot i que sabem que són diferents, no ens adonem com aquesta diferència fa que també tinguin vivències diferents, del que per a nosaltres és el mateix per a tots, igual per a tots. I és que el mateix en realitat vol dir desigual. El que per a un fill pot ser temps suficient, per a un altre pot ser insuficient, la nostra filla pot necessitar de nosaltres que l’acompanyem a dormir i estiguem una estona amb ella i, en canvi, el nostre fill voldrà que l’escoltem mentre practica a aprendre a tocar la guitarra. I pensar que, com que ja els estem acompanyant tots dos al llit, estem dedicant-los un temps, no és el missatge que estan rebent tots dos. La nostra filla veu acomplertes les seves necessitats i, en canvi, el nostre fill no.
És important que ens fixem en quines són aquestes necessitats i que els hi preguntem, si només poguéssim estar 15 minuts junts al dia, què voldries que féssim plegats? Cada infant connecta emocionalment amb nosaltres a la seva manera, en el seu espai i temps, per això quan nosaltres volem que els nostres fills ens expliquin coses, normalment no ho fan, no és el seu moment, no en tenen ganes i ho viuen com un interrogatori. En canvi, si coneixem què necessita el nostre fill per parlar amb nosaltres, si volem generar aquest espai en la nostra relació en la qual se senti còmode per parlar del que necessiti, hem de provocar situacions que siguin les que necessita cadascun. Una cosa que funciona molt bé si tenim més d’un fill o filla és tenir el temps especial amb cadascun. Un temps en el qual cada progenitor passa una estona, poden ser uns minuts o tota la tarda, però és un temps només per a nosaltres dos. Podem vincular-ho a fer alguna activitat plegades com apuntar-nos a fer ioga juntes. O bé simplement improvisar segons el dia. Però aquest temps i aquest espai que convida a la intimitat, a establir vincles, a acollir el nostre fill, ens ajuda també a nosaltres a veure’l només a ell, a no posar-lo en el «pack fills», a descobrir-la, a parar atenció en el que necessita ella, a carregar-nos les piles una a l’altre. Això té molts beneficis obvis pel temps compartit, però també de més profunditat, perquè una relació forta suporta molt millor tots els conflictes, un vincle profund ofereix la possibilitat als nostres fills de confiar en nosaltres quan ho necessitin. Un espai d’intimitat amb la nostra filla ens aporta la seguretat d’estar sent una bona mare per a ella, i la pròpia seguretat és també el seu benestar. Saber que disposen d’un temps per a elles, un temps únic, els permet gestionar l’espera del que necessiten perquè saben que dissabte al matí és el seu dia. Els fa sentir segures que tenen un espai on podran parlar i seran escoltades amb atenció. Ens permet a nosaltres deixar de sentir que no arribem a tot, perquè també serà aquella estona en la qual sabrem que l’estem mirant només a ella i ens podrem relaxar si entre setmana no hem tingut temps de qualitat per estar plegades. No tots necessitem rebre el mateix per sentir-nos estimades, tampoc els nostres fills i filles, descobrir com cadascun dels teus fills necessita sentir-se estimat serà una clau que t’obrirà moltes portes.
