Quan diem als nostres fills i filles «ets una….» i no «fas...», l’estem jutjant i condemnat amb una sola paraula. Quan fem servir l’expressió ets un despistat, ets un mentider, ets una gandula, li estem dient que ell o ella són d’una manera de ser, tenen una característica que li és pròpia, és així i, per tant, no ho podrà canviar. El nostre comportament no ens defineix com a persones, i encara menys ho fa per sempre. Si escoltem sovint que fem tal cosa perquè som d’una determinada manera, difícilment pensarem a canviar aquella acció, acceptarem que som com som. O potser al contrari, en realitat reforçarem certs comportaments que pensem que són inherents a nosaltres mateixes. Ens oblidem les coses perquè som despistades, ja ens ho diu la nostra mare de tant en tant, no hi puc fer res, soc així.

Pensem també quina és la nostra intenció quan diem aquesta frase? Perquè el més segur és que el nostre fill i filla ho visquin com una agressió, i es defensin. Per tant, que se sentin jutjats, criticats i optin per buscar una explicació que justifiqui el seu comportament, que optin per no contestar-nos i fugir de la situació.

Si el que en realitat volem és que el nostre fill o filla canviï algun comportament, com per exemple que no es deixi l’agenda a classe i per tant no sàpiga quins deures ha de fer per a l’endemà. Amb el nostre llenguatge no el situem en un punt de la inacció i el determinisme, situem-lo en la seva capacitat de canvi. Per tant, canviem l’expressió ets una despistada per t’has deixat l’agenda dues vegades aquesta setmana. Citem el comportament però no emetem un judici sobre la nostra filla. Podem fer l’exercici amb ella de justament donar-li la volta al fet, que no s’oblida de les coses que per a ella són importants, que els seus oblits són només d’algunes coses. Centrem-nos més a descriure el comportament i ajudar-la a buscar opcions perquè pugui canviar-ho. Ajudem-la a adonar-se de les conseqüències més que assenyalar la falta com una culpabilització, que, com dèiem, segurament comportarà un tancament i no ens permetrà continuar dialogant amb ella. Situem el nostre esforç en el canvi que busquem, citem més vegades allò que volem que no pas el comportament que no volem que es reiteri, allò no pensis en un cavall blanc. Fem-li notar quan porti una temporada sense que s’hagi oblidat l’agenda, li estarem reforçant el comportament positiu que esperem d’ella.

El llenguatge defineix el pensament, pensem amb paraules, per això és tan important escollir bé les paraules que utilitzem per pensar i per parlar. No és igual dir una cosa per una altra, sobretot si a més a més tenim en compte l’efecte que té sobre els altres, en aquest cas sobre els nostres fills i filles el que els diem. Siguem curoses amb el que els diem, a vegades una senzilla paraula pot ser la clau que obri o tanqui la porta.