26 de gener de 2021
26.01.2021
Regió7
RETALLS D'EDUCACIÓ

El teu cos és teu

Hi ha petites accions que potser mai hem relacionat amb els abusos sexuals infantils però que sí que hi tenen relació directa.

26.01.2021 | 21:06
El teu cos és teu

L'altre dia una companya m'enviava aquest recull de llibres http://bibarnabloc.cat/2020/10/30/el-teu-cos-es-teu-abus-sexual-infantil-llibres-per-infants/

I vaig pensar que era un tema encara massa amagat, que ens fa por parlar-ne amb els nostres fills i filles perquè no sabem com fer-ho, ningú ho ha fet abans amb nosaltres, tenim por. Por d'espantar-los, por que el món que ens agradaria que fos amable i bonic per a ells no ho sigui, de mostrar-los la cara fosca d'algunes persones adultes que potser fins ara els havíem explicat que eren qui els protegien. Amb aquest article us vull animar a parlar-ne obertament, si no sabeu com fer-ho, informeu-vos-en abans, en el link de l'inici hi trobareu molts llibres adreçats a diferents edats. No deixeu que el no saber com parlar-ne faci que no ho feu, perquè els esteu desprotegint, no els esteu donant les eines perquè detectin signes d'alerta i sàpiguen actuar. Però, a més a més de la informació com a eina preventiva, podem fer-hi més... hi ha petites accions que potser mai hem relacionat amb els abusos sexuals infantils però que sí que hi tenen relació directa.

El missatge clau és dir als nostres fills i filles que el seu cos és seu i que ningú que no sigui ell o ella mateixa té dret a tocar, dir, anomenar, obligar a res sobre el seu cos. I això que així en teoria podríem estar-hi d'acord, acabem no tenint-ho tan clar cada vegada que obliguem els nostres fills a fer petons quan no en tenen ganes. No hem d'obligar a fer petons a ningú, encara que sigui de la família, encara que passem una mala estona. Nosaltres mateixos no podem tocar el cul de la nostra filla perquè ens ve molt de gust a mode de moixaina si no li hem demanat permís primer, ni que tingui 3 anys. Hem de parlar de les parts del seu cos anomenant-les pel seu nom, de totes, sense utilitzar eufemismes. Quan veiem que el nostre fill o filla s'està explorant el cos, fins i tot si s'està masturbant, no hauríem d'assenyalar aquesta acció com a quelcom negatiu, hauríem d'acompanyar-los buscant el lloc i el moment adient perquè ho puguin fer. Pensem que els infants noten la nostra incomoditat, també si girem cua i fem veure que no els veiem perquè no sabem què dir-los. Piquem a la porta abans d'entrar a l'habitació o al lavabo, la seva intimitat és important igual que la nostra, només actuant en conseqüència rebran el missatge correctament i sabran que si algú entra al lavabo amb elles no està bé i se'ls encendran les alarmes. Totes aquestes accions quotidianes eduquen els nostres fills i filles contra la prevenció dels abusos sexuals i els fan més forts perquè s'hi puguin enfrontar, en cas que es trobessin davant d'una persona abusadora. Un dels aspectes més importants és fer-los saber que ens ho poden explicar tot i que no els jutjarem ni ens enfadarem amb ells. Perquè ho visquin i ho sentin així, no podem dir-los-hi de paraula però llavors, quan ens venen a dir altres coses, fer-los la gran esbroncada. Perquè la propera vegada no vindran a dir-nos-ho segurament, i no podem deixar-los desemparats en cas que ens necessitin. I d'això, parlem-ne... no un cop tipus «La xerrada», sinó de manera habitual, quan surt quelcom a la televisió, quan llegim un conte, quan ens fan preguntes. Deixem de tenir por del tema dels abusos sexuals infantils, perquè així només estem desprotegint els nostres fills i filles, parlem-ne de manera oberta i mostrem enèrgicament el nostre rebuig i fem-los sentir que al nostre costat estan segurs i que sempre serem casa per a elles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
activitats amb nens

Plans per fer en família

Passa un cap de setmana o unes vacances en família perfectes! 

 
L'últim El més llegit