Et proposem que dediquis deu minuts a pensar què dius als teus fills i filles? Quines són les teves frases lapidàries? I per què les dius? Quin efecte tenen? Et compartiré les meves per si et serveixen d’inspiració.

Sovint jo dic: qui ha deixat tirat això? Qui ha deixat el llum obert? És quelcom que em surt automàtic, i després penso en realitat què vull saber? El nom del culpable? O que apaguin el llum? A què els predisposo amb les meves paraules? A mentir-me, perquè estic volent assenyalar un culpable i, en general, es passen la pilota entre germans i sovint això acaba en baralla. Si jo el que vull és situar-los en l’acció que desitjo, hauria d’utilitzar frases curtes amb un únic verb. Segona cosa que també faig molt, donar tres «ordres seguides», i a vegades més i tot, quan ja he repetit les coses més de dues vegades i les coses estan per fer, vaig acumulant-les i les dic totes de cop. «Ja t’he dit que has de recollir les joguines, rentar-te les mans, penjar la jaqueta que fa mitja hora que està tirada a terra i venir a sopar, i no t’ho penso repetir més!», i ella no ha escoltat res del que li he dit, ha sentit que la seva mare parla, que li diu alguna cosa, però no li interessa gaire i no ho fa. Resultat per a mi, me’n vaig enfadat; resultat per a ella, acumula una llista interminable de tasques per fer que no li venen de gust i això pinta que acabarà amb baralla, crits, plors... Què hi puc fer? Doncs quan li dic una cosa, si és que l’ha de fer, perquè a vegades som fans de donar ordres a tort i a dret, assegurem-los que la fa, anem on és, parlem-los a la seva alçada, assegura’t que t’escolta, diga-li que et miri als ulls, si no segurament no et sentirà. Ajuda-la si creus que ho necessita. Pacta un temps per fer les coses, la nostra immediatesa i urgència no és la seva i no podem estar el poc temps que compartim amb elles a la tarda com si fóssim a l’exèrcit.

Tercera de la meva llista dels top ten de frases inútils que dic sovint... «El sermó», no una sinó un munt de paraules dites sense parar, amb un to de veu sovint alt, que a vegades penso que dic més per a mi que per a els que m’escolten, com a efecte tranquil·litzador, ja ho he deixat anar. Però ho sabem que a la segona paraula ja han desconectat? Si el que volem és que reflexionin sobre un fet, busquem un moment que nosaltres estiguem tranquil·les i elles predisposades a parlar, almenys que no estiguin fent cap altra cosa. Preparem-nos preguntes que els ajudin a pensar, que no els prejutgin, nosaltres hem de parlar menys i fer que siguin elles qui parlin, si no, no serveix de res.

Aquests són tres exemples de molts més que podria explicar-vos, la intenció és compartir amb vosaltres la importància de pensar en el que diem als nostres fills i filles. De meditar quin efecte té en ells i en nosaltres? Si serveix per al propòsit que tenim o ens veiem en bucle repetint coses que no obtenen el que volem i que acaben generalment de la mateixa manera, que és amb nosaltres cridant? Pensa-hi, comparteix-ho amb altres mares i pares, poseu-hi una mica d’humor i penseu en altres estratègies, més efectives!