És important distingir realitat de pornografia, perquè els efectes que s'estan veient en infants i joves que han rebut la seva educació sexual a través de les pel·lícules pornogràfiques és molt preocupant. A través de la pornografia heterosexual, hi ha infants i joves que han normalitzat el sotmetiment de la dona perquè és el paper que generalment ocupen a les pel·lícules, els insults vers ella, la negació d'ella, que en realitat no importa, els actes grupals, les conductes violentes i de risc, com a simbologia del poder masculí i vinculat a l'excitació. Això ho veuen ells i ho veuen elles. I, en alguns casos, es converteix en els seus únics models i en la pròpia construcció del seu imaginari sexual.

Actes sexuals completament genitalitzats, on les carícies, els petons i els preàmbuls no tenen lloc, han desaparegut, i amb ells la comprensió global de les relacions sexuals com a vincle amb l'altre més enllà de la cerca del propi plaer com a única fita. Per això és essencial que seiem amb els nostres fills i filles adolescents a veure pornografia. Si en parlen, si sabem que en veuen, proposem-los de veure una pel·lícula plegats. Segur que ens resulta complicat o violent, però és la manera més directa de poder anar explicant als nostres fills que el que estan veient no és la realitat, que és una fantasia construïda sobre preceptes masclistes, abusius, violents, i que en absolut reflecteixen el que són les relacions sexuals.Donem-los nous referents, cerquem pel·lícules o llibres que parlin o mostrin relacions sexuals d'acord amb el que nosaltres creiem. Igual que triem els seus llibres o jocs quan són petits, i potser vau decidir no comprar un determinat joc per sexista o violent, no podem obviar que cal que ho continuem fent. Estiguem oberts que ens facin preguntes, si no les sabem, ho busquem, intentem no emetre judicis de valor sobre el que ens preguntin, i mirar de ser el màxim d'objectius, informar-los és donar-los eines perquè tinguin esperit crític, perquè construeixin la seva pròpia opinió sobre les coses, perquè aprenguin a qüestionar-se-les. També podem aconsellar-los que nosaltres creiem que no els convé veure pornografia de manera habitual, que si un dia tenen curiositat, tenint en compte el que els haurem explicat, ho poden fer, però els hem d'explicar els riscos de normalitzar el visionat d'aquest tipus de pel·lícules.

Alguns d'aquests riscos són necessitar consumir-ne de manera més freqüent, associar el plaer al visionament de les pel·lícules, incrementar la duresa del que es veu quan deixa de provocar excitació el que estem veient, assimilar com a veraç el que es veu i perdre capacitat per jutjar i discriminar els actes poc ètics o degradants.

Si ho vol, el nostre fill o filla continuarà accedint a aquest tipus de contingut, però almenys ho farà amb una nova informació, amb una mirada crítica que l'ajudi a tamisar el que veu i a no donar-lo per vàlid sense filtres.

Ens hi juguem massa per no tenir un paper actiu en la construcció de la sexualitat dels nostres fills i filles.