És una eminència en l'àmbit de l'antropologia lingüística. Té un profund coneixement sobre la varietat d'idiomes del país avui dia com a conseqüència dels processos migratoris de Catalunya i considera que aquesta diversitat lingüística actual és un tresor del país. Maria Carme Junyent Figueras (Masquefa, 1955) ha escrit més de vint llibres, i precisament l'any passat va publicar El futur del català depèn de tu, obra imprescindible que dona les claus per frenar el declivi del català.

Quin és l'ús del català entre els immigrants?

El català està millor entre les comunitats d'immigrants que no entre els catalans. Els catalans no fem els deures, i això que tenim la responsabilitat que la llengua aguanti. Si nosaltres no la fem servir, ells tampoc tenen la possibilitat de practicar-la.

Culpa dels catalans.

Sempre he dit que un dels millors trets del català és el percentatge de persones que s'identifiquen amb l'idioma, que és superior al de persones que n'han parlat des de petits. I això és molt difícil d'aconseguir. És gairebé impossible que hi hagi gent que aprengui llengües subordinades, és un fenomen que es dona en pocs casos. Però després no aprofitem la situació per cultivar-ne l'ús, i quan els trobem, els parlem en castellà.

Segur que no hi ha mala fe entre els qui s'adrecen en castellà als immigrants.

Segur que no, però ens hauríem de fer una psicoanàlisi col·lectiva perquè és un comportament que compartim els catalans amb els parlants d'altres llengües subordinades. Però és molt anòmal, perquè els immigrants inverteixen temps i esforços per aprendre la llengua, i nosaltres no valorem aquest esforç ajudant-los a practicar-la. Vam fer un projecte sobre aquest tema, i vam veure que les dificultats dels nouvinguts perquè la gent els parli català sembla que no tinguin remei.

Fa temps que alerta del declivi del català. Quin és l'estat de la llengua actualment?

L'enquesta d'usos lingüístics, que surt cada cinc anys, indicava al 2018 que continuem retrocedint, tot i el cop es va amortir una mica. Sembla que s'ha guanyat parlants ens termes absoluts, però no s'arriben als nivells del 2003, o fins i tot del 1998. Però entre els anys 2003 i 2013 es van perdre 96.000 parlants en termes absoluts. Semblava que al 2018 se n'havien recuperat uns quants, però no tots, potser uns 40.000, però són mostres i és difícil de determinar amb exactitud. Però la tendència és clara. Des del 1998 fins ara anem retrocedint bastant, i a Barcelona ciutat el percentatge de joves que fan ús habitual del català és del 19,6%.

I a les comarques centrals?

A les comarques centrals el 59,5% dels habitants tenen el català com a llengua d'ús habitual i el 50,9% el parlen des que són petits, com a llengua inicial. Però els que s'identifiquen amb el català són el 57,4%. Però pensa en el que era Manresa fa 20 anys i en el que és ara.

Pel que explica, el declivi del català es va accelerant.

Això passa en els processos de substitució de les llengües. Hi ha una primera fase en què apareixen símptomes que pot durar segles. Però arriba un moment d'acceleració i ara estan morint moltes llengües perquè es troben en aquesta fase final, i és el moment de l'acceleració. I en el cas del català, si ens ho mirem en termes globals, a l'època de la Transició, a finals dels anys 70 i principis dels 80, es calculava que la meitat de la població parlava el català de forma habitual. Ara ja estem en el 30%, una pèrdua del 20% en 45 anys. És un disbarat.

Després de la Transició semblava que se n'havia de potenciar l'ús. Tot ha anat al revés. Què ha passat?

En els anys 80 hi va haver un moment molt bo per a la llengua perquè es va apostar per la immersió lingüística i hi havia il·lusió. Tothom estava convençut. Però el que no tenien present era la manca de consciència, que caldria treballar per la llengua, i això per a les generacions joves és una entelèquia. A part, tenim la globalització en contra, ja que estem en contacte amb moltes més llengües. Però, sobretot, és la manca de consciència.

Hi ha instituts de secundària en què només parlen català en l'assignatura de català.

Hem de començar pels professors que mai no van assumir que el català és la llengua vehicular de l'institut. Els professors són funcionaris i per tant se'ls exigeix un nivell de català. Què ha passat i per què ningú ho ha controlat? Davant l'alerta de famílies que això estava passant, en les inspeccions del centres tampoc no s'ha controlat. Després de l'ensenyament, també canvi de llengua en els esplais, i l'administració no està reaccionant.

Per les tendències actuals, quan podria desaparèixer el català?

L'any 1989 van sortir un parell d'articles de tres professors de la Universitat de Girona en els quals indicaven que el futur del català podria quedar sentenciat en 50 anys, quan l'última generació que havia tingut el català com a primera llengua utilitzés el castellà per adreçar-se als fills. Segons les tendències, pot passar a la dècada dels 40 d'aquest segle.

Vostè defensa que els catalans han de ser tolerants amb les llengües dels immigrants i acceptar-les com a pròpies del país perquè el català sigui acceptat com a llengua d'ús habitual.

Hi ha parlants de moltes llengües diferents, la majoria en una situació pitjor que el català, i almenys en antropologia lingüística hi ha la idea que s'incorporen millor els que tenen clar els seus vincles.