Quan els més petits estan nerviosos, neguitosos, senten ira, respirar és de les millors eines per retornar-los la pau que necessiten per poder gestionar l'emoció que senten, d'una manera més tranquil·la per a ells i per als adults que l'envolten. Sí, respirar€ així de senzill, si no ho heu provat mai vosaltres, abans de començar a treballar-ho amb els més petits, primer feu-ho vosaltres. Al principi costa, perquè quan sents que estàs molt enfadada, el teu cos està en tensió, siguis de les que ho expressen alçant la veu o de les que s'ho guarden per dins, el nus a l'estómac ens dificulta connectar amb nosaltres mateixes. Estem en mode alerta, a la defensiva o en atac. Quan estiguis així, observa't com estàs físicament? Com respires? Com tens les mans? Fer-ho tu mateixa t'ajudarà a fer-ho amb els teus fills i filles després.
Observa'ls quan s'enrabien, observa'ls sense jutjar-los, sense entrar a fer valoracions, en un primer moment es tracta que pugueu descriure de la manera més objectiva la reacció del vostre fill o filla davant d'aquella situació.
Fer-nos conscients de com estem ens permet connectar més fàcilment amb nosaltres. Si tenim els punys tancats, si sentim una escalfor que ens puja des de l'estómac fins a la boca, si sentim ganes de donar cops, si pressionem les dents. Fes notar al teu fill o filla, estàs enfadat? Veig que tens els puny tancats... Connectar amb nosaltres ens retorna el control, el nostre cervell reptilià deixa pas al racional i minimitzem els efectes que té sobre nosaltres i els altres les actuacions instintives o primàries. Abans de començar a parlar de les raons, els perquès... posem-nos la mà al pit o a la panxa, i sentim la respiració. Fem-ho nosaltres mateixes primer, i acompanyem els nostres fills a fer-ho. Posem-los la seva mà al cor, que sentin el seu batec, segurament fort i ràpid perquè estan nerviosos quan s'enfaden. Guiem-los amb la veu i la mà a través de preguntes, que et va ràpid el cor? Observa com l'aire t'infla els pulmons i com es desinflen. Això, que pot durar 20 segons, pot suposar un canvi increïble en la gestió del conflicte que senten. Fer-ho des de l'enuig i el descontrol, o fer-ho des de la tranquil·litat i la serenor. I això els serà útil i es convertirà en una eina que els vostres fills i filles tindran cada vegada que sentin que la ira els descontrola, ho heu de repetir moltes vegades. No val fer-ho una vegada i prou, cal fer-ho sempre que ens enfadem, els nostres fills i filles han de veure que ho fem també nosaltres, et sorprendràs quan els teus fills et diguin, respira mama, tranquil·la, posa't la mà al cor i després parlem. I no podràs evitar-ho, deixaràs de voler cridar la teva filla perquè ha decidit pelar totes les mandarines per després llençar-les a la paperera, per poder dialogar amb ella sense crits. I el resultat, com us podeu imaginar, no serà el mateix, i vosaltres us sentireu molt millors mares sabent que heu controlat la situació i que no se us ha emportat la ira amb accions que després fan que ens en penedim. Doncs això, respira abans de parlar...
