Primer pas: definir-lo. El bullying no és una baralla puntual sinó qualsevol forma de maltractament psicològic, físic o verbal que es produeix entre estudiants de forma reiterada al llarg d'un temps tant a les aules com a les xarxes socials. Segon pas: comptabilitzar-lo. A Espanya, un de cada cinc menors entre 5 i 18 anys confessa que ha estat víctima d'assetjament escolar. Tercer pas: visibilitzar-lo. El 72% dels progenitors i el 53% dels docents pensen que els centres educatius amaguen els casos de maltractament entre estudiants per evitar la imatge negativa. És més, el 10% dels pares i les mares que tenen constància d'episodis violents se'n mantenen al marge. Quart pas: solucionar-lo. L'educació en l'empatia, la formació i l'empoderament dels docents, i la col·laboració de pares i mares són els antídots per combatre aquesta xacra.

Aquestes són algunes de les conclusions incloses en l'informe «Digues-ho tot contra el bullying», elaborat per la plataforma Educar és Tot, que ha realitzat una enquesta a pares, mares, docents, nens, nenes i adolescents a tot Espanya al març de 2021, un any després del confinament a les llars per la pandèmia. Tot i que el principal lloc de l'assetjament continua sent el centre escolar (70%), les xarxes socials i els mòbils acaparen ja gairebé el 13% dels casos.

Presentat amb motiu del Dia Internacional Contra el Bullying, l'estudi reflecteix que la majoria dels enquestats consideren que el tancament escolar i el posterior tancament a casa van anar bé a les víctimes, que així no havien de veure cada dia la cara dels seus botxins a col·legis i instituts. No obstant això, la percepció és que la pandèmia no ha esborrat l'assetjament sinó que l'ha traslladat a l'esfera en línia. «La tornada a les aules ha fet encara més vulnerables els assetjats», explica David Martín, un dels autors de l'informe.

«Digues-ho tot contra el bullying» destaca que l'assetjament més freqüent és el psicològic, seguit del verbal (insults continuats) i l'exclusió i l'aïllament social. Dues dades especialment preocupants són que un de cada deu menors enquestats confessa que no li explicaria a ningú el seu patiment, mentre que l'11% es mantindria al marge si fos testimoni d'un cas d'assetjament.

Mirar cap a una altra banda

«Els monstres no són només els botxins sinó també els que miren cap a una altra banda», adverteix Eloy Moreno, autor de literatura juvenil l'última novel·la del qual, Invisible (Nube de tinta), està arrasant a col·legis i instituts. Basada en fets reals, explica la història d'un jove assetjat que no entén el que li està passant i s'inventa una realitat paral·lela: ser invisible. El germen del llibre va ser la trobada que va tenir Moreno amb una amiga que havia estat víctima. Vint anys després seguia plorant cada vegada que en parlava. «El bullying ha de deixar de ser un tabú. Visibilitzar el problema és part de la solució», conclou l'autor.

Els professors són peça fonamental de la lluita, però la majoria pensa que no estan preparats per combatre l'assetjament. El motiu principal és la manca de formació i informació i també l'absència d'autoritat, quelcom a què contribueixen els mateixos pares i mares donat que el 77% solen desprestigiar els mestres.

Si el paper dels docents és clau, no ho és menys el dels progenitors. L'estudi d'Educar és Tot revela que la sensació generalitzada dels enquestats és que els assetjadors provenen de famílies on se'ls deixa fer el que vulguin, bé per falta de temps dels pares o per l'absència de límits.

El que tampoc ajuda és una cosa que veiem cada dia en els telenotícies i la premsa: el nefast exemple de polítics que es dediquen a la competició i la confrontació (quan no a l'insult) en lloc de donar exemple amb l'empatia. «Un cervell empàtic és un cervell menys violent. Hauríem d'educar en l'empatia des de l'inici de l'etapa escolar, des dels tres anys o abans», explica Luis Moya Albiol, catedràtic de Psicobiologia, que demana als pares i les mares fugir de la sobreprotecció cap als seus fills. «L'única cosa que aconsegueixen és fomentar l'egocentrisme i el narcisisme», adverteix l'expert, que remarca que el «bullying» no desapareix quan el botxí abandona els seus estudis, sinó que es pot traslladar a l'àmbit laboral en forma de «mobbing». La greu conseqüència per a la víctima és la mateixa: el buit social.

Més empatia, més temps per estar amb els fills i educar-los, més respecte cap als docents, més implicació dels centres educatius, protocols eficaços i fiscals conscienciats. L'assetjament escolar no té una solució única sinó més aviat un conjunt. A més de definir-lo, quantificar-lo i visibilitzar-lo, Carmen Cabestany, presidenta de Nace (No a l'Assetjament Escolar), reclama als pares que estiguin molt pendents dels seus fills per comprovar que no són ni víctimes ni botxins.

«No en parlem prou»

L'assetjament escolar és tot menys un assumpte de nens. És una ?xacra que pot acabar amb la vida del menor. «No parlem prou d'aquesta xacra», conclou el responsable d'Educar és Tot, Leo Farache, que insisteix en la necessitat de no amagar el bullying sota cap catifa.