El curs 2021-2022 tindrà 8.267 grups d'ensenyaments postobligatoris, 261 més que el curs actual. Per estudis, a batxillerat hi haurà 98 grups més amb un total de 2.797, a cicles formatius de grau mitjà 35 més i als de grau superior 20 més, amb un total de 4.390 entre els dos últims. Del total de l'oferta de grups, 6.965 són públics i 1.302 concertats.

A més, hi haurà 20 grups més de cicles formatius de grau bàsic i es crearan tres grups de formació professionalitzadora, per aquells estudiants que van deixar els estudis sense tenir el títol de secundària. D'altra banda, el conseller d'Educació en funcions, Josep Bargalló, ha considerat «insostenibles» per molt més temps les actuals proves d'accés a la universitat. «No aguantarem massa més», ha declarat.

D'entre els 261 nous grups, n'hi haurà 15 de tècnics d'esports, 10 de programes de formació i inserció, 33 d'itineraris formatius específics, 20 de grau bàsic, un de cicle artístic de grau superior, un de tècnic superior d'esports, un d'arts escèniques i tres de formació professional entre d'altres.

Actualment 350.000 alumnes cursen les diverses modalitats d'estudis postobligatoris: 98.000 batxillerat, 88.300 cicles de grau superior i 71.700 de grau mitjà.

Més oferta d'FP

El curs que ve comptarà també amb dos nous instituts públics d'FP especialitzats. El primer d'ells és l'Institut de Formació Professional Antoni Algueró de Sant Just Desvern, centrat en l'àmbit de les arts plàstiques. El segon és l'Institut Centre de Tecnologies dels Aliments de Barcelona, a Mercabarna, que es va presentar fa unes setmanes i que tindrà cinc grups i cinc cicles formatius.

D'altra banda, s'implantaran per primera vegada 12 nous cicles. Entre aquests, tres graus bàsics d'FP, un de grau mitjà, dos d'FP a distància, un itinerari formatiu específic, dos programes de formació i inserció i un grau superior d'arts escèniques.

En el cas concret del batxillerat artístic, s'hi sumaran tres centres als 64 actuals que ja l'ofereixen. Pel que fa les titulacions de batxillerat amb ensenyaments esportius i artístics, s'hi sumen sis centres als nou que ja l'oferien aquest curs.

Noves oportunitats

Es reforça l'oferta pública del programa de noves oportunitats, per a joves d'entre 14 i 24 anys que busca adquirir el títol de secundària, la reincorporació al sistema educatiu i la preparació per accedir al mercat laboral. Hi haurà 20 grups més de cicle formatiu de grau bàsic i 3 grups nous de la nova formació professional. Segons Bargalló, l'objectiu és abandonar l'FP genèrica i generalista per afrontar un model més lligat a les necessitat del territori, el mercat de treball i les noves inquietuds de formació.

Pel que fa a l'FP Dual, el director general d'FP, Joan Lluís Espinós, ha explicat que el curs vinent tots els cicles formatius podran fer la doble modalitat segons la demanda que hi hagi. Així, tots els alumnes, centres i empreses podran fer FP dual. Aquest curs, s'ha fet una prova pilot d'aquest model que ha comptat amb el 75% dels centres públics i el 50% dels privats. «S'està fent seguiment i el plantejament és que el curs vinent això es generalitzi», ha indicat. El director ha reconegut que amb la pandèmia ha baixat la proporció d'estudiant que fa FP dual, quan fa dos anys eren el 18%. L'objectiu és tornar a créixer i arribar a l'objectiu del 30% de mitjana europea en el futur.

Educació ha posat en marxa un portal específic i unificat per a les diferents etapes educatives, per tal de donar tota la informació disponible i acompanyar a estudiants, famílies i centres en la tria dels estudis. Es tracta del portal triaeducativa.gencat.cat i ofereix informació sobre en què consisteix cada ensenyament i les diferents modalitats, els requisits d'accés i les sortides acadèmiques i professionals.