A l'escola hi ha agressions físiques, sexuals i psicològiques que requereixen un abordatge concret. Així és com neix el pla d'Escoles Lliures de Violència. Adreçat a tots els centres públics i privats, té com a objectiu la prevenció, intervenció i seguiment de les situacions de violència que afecten a l'alumnat. Tot i que ja s'actuava en aquest àmbit, faltava actuar de forma més eficaç i, sobretot, més contundent.

Això es tradueix en la creació d'una unitat de suport a l'alumnat en situació de violència, formada per vuit professionals de diferents àmbits, que serà l'encarregada de centralitzar, gestionar i coordinar tots els casos que arribin a la conselleria. Segons el conseller d'Educació en funcions, Josep Bargalló: «Cal escoltar les víctimes i restaurar els danys causats. Els silencis són còmplices». Assenyala que cal acompanyar i estar al costat de les víctimes de les violències: «L'alumne víctima de violència és el nostre objecte més preuat. El pla tindrà èxit quan res no es tapi, no es calli, quan s'actuï amb la contundència que s'ha d'actuar en cada cas. No es repara a la víctima en 15 dies, sinó que una víctima ho és per sempre i, per tant, se l'ha d'acompanyar mentre estigui al nostre sistema».

El departament d'Educació, a través dels seus inspectors, ha estudiat en els primers sis mesos del curs 2020-21 fins a 95 casos de violència infantil, ja sigui dins o fora de l'escola, i ja siguin situacions de maltractament, abusos sexuals, bullying o ciberbullying, violència masclista o de discriminacions LGTBIfòbiques. Els protocols actuals per gestionar aquests casos tenen algunes deficiències, com ara que l'acompanyament a la víctima només es preveu de manera oficial durant els 30 dies després dels fets, o que amb prou feines hi ha canals -més enllà de la denúncia judicial- per donar a conèixer les situacions patides. Això ha comportat massa sovint que casos de violència contra els infants hagin quedat invisibilitzats o en un segon pla.

Per això, el pla Escoles Lliures de Violència «vol acabar amb els silencis i l'endogàmia que afavoreixen aquests silencis i amb la por de la víctima que no se sent acompanyada i no denuncia», argumenta Bargalló, que assegura que no es pot «supeditar una suposada solidaritat entre membres de la comunitat educativa a l'acció contundent i a l'acompanyament de la víctima». Unes paraules que es poden entendre com una crida perquè alumnes i personal educatiu no callin quan veuen o sospiten d'agressions contra alumnes.