«El dia del sí» i la importància de fomentar l'autonomia en els nens

Carlos i Allison són dos pares joves que van arribar a la paternitat amb tota la il·lusió del món: tenien clar que, a més de ser bons pares, volien ser una família d'allò més divertida. Però la cura de tres fills de diferents edats no és fàcil de compaginar amb les seves feines professionals i amb la resta de responsabilitats del dia a dia de les persones adultes...

"La mare sempre diu a tot que no, ja no és divertida"

L'estrès degut a les rutines i les presses, la por que els fills es facin mal i la preocupació per que tot els vagi bé a l'escola, entre altres coses, faran que el Carlos i l'Allison de la pel·lícula ' El dia del sí' es converteixin en el típic tàndem de "pare permissiu" i "mare que ho controla tot". Això provoca que els fills més grans vegin l'Allison com una mare "gens divertida" i que sempre diu que "no" a totes les seves propostes.

Katie és una adolescent que s'enfronta als problemes socials típics d'aquesta complicada edat en què ens sentim més adults del que realment som i, en conseqüència, augmenten les discussions amb la seva mare perquè l'adolescent reclama més i més autonomia. Els dos fills més petits són Nando, un apassionat de la ciència , i la petita Ellie, que gaudeix moltíssim passant temps amb tots els membres de la seva família.

La importància de les normes familiars i els seus límits

Quan els pares s'adonen que els seus fills no estan contents amb el funcionament de les normes familiars, decideixen instaurar un dia especial, una celebració que unirà tota la família amb l'objectiu de divertir-se junts: "El dia del sí".

La idea és que, durant un únic dia, seran els nens de la casa qui decideixin tot el que es farà, activitat per activitat, i tota la família ha de participar. En aquest gran dia de permissivitat també es pauten uns límits, ja que el joc és una gran forma d'aprenentatge, però, perquè existeixi la diversió, hem de crear un ambient segur.

Passar temps junts és divertit

Quan se'ls concedeix aquest dia, els nens més petits demanen coses que no es permeten en els dies normals com, per exemple, passar tot el dia portant disfresses i maquillatge d'allò més absurd, esmorzar gelat, jugar a una súper gimcana a l'aire lliure o anar al parc d'atraccions.

Totes les activitats tenen una cosa en comú: els petits volen que hi participi tota la família. Com veiem, el que més desitjaven era passar un gran dia tots junts, divertint-se i compartint les experiències. Aquesta és una de les reflexions que ens deixa la pel·lícula: els nostres fills gaudeixen quan estem presents de veritat i ens involucrem en les seves activitats favorites. D'aquesta manera, el vincle que construïm entre pares i fills es veurà reforçat i augmentarà la connexió que tindrem amb la seva realitat.

"Només seran nens una vegada". Els nostres fills i filles creixen i van superant les diferents etapes del seu desenvolupament. Una adolescent com la Katie no necessitarà el mateix dels seus pares que un nen de 9 anys com el Nando, però, tots dos, i cada un al seu nivell, necessiten que els pares estableixin un marc de normes i una autonomia per a ells.

Com establir límits i evitar la sobreprotecció?

Tant en la infància com en l'adolescència, els pares som el lloc segur i la font de suport que els nostres fills necessiten per créixer amb autoestima i confiança en si mateixos. El conflicte rau, tal com ens explica "El dia del sí" , en on col·loquem els límits per evitar la sobreprotecció.

La psicòloga María Jesús Àlaba Reyes ens explica que la sobreprotecció és el contrari a fomentar l'autonomia. Hem de tenir en compte que els nostres fills i filles poden tenir permisos per poder ser autònoms i "cal substituir la por per la confiança".

Prenent com a exemple la pel·lícula de Netflix , els experts recomanen que treballem en l'autonomia dels nostres fills de forma gradual. L'aconsellable no és permetre'ls fer mil coses en un sol dia, sinó que desenvolupin les seves capacitats a poc a poc, des del més senzill fins al més complex.

Quan es tracta de nens de menys de 10 anys, podem començar a treballar la seva autonomia infantil ensenyant-los normes relacionades amb els hàbits: horaris de descans, hàbits alimentaris, hàbits d'higiene com que es rentin les dents sols, activitats de la llar com que ens ajudin a parar taula, i, finalment, activitats d'oci com que decideixin a què volen jugar o on els agradaria anar aquesta tarda.

L'autonomia contribueix a la seva autoestima

Un dels principals beneficis de l'autonomia és educar en la responsabilitat perquè entenguin que poden complir amb les seves petites obligacions i aconseguir cada dia noves metes. A més, enfortir la seva autonomia servirà per millorar la seva autoestima i la seguretat que tenen en si mateixos.

Com li passa a la filla adolescent d'"El dia del sí", la Katie, podrà anar al concert que tant desitja (per tant, li concedeixen aquesta autonomia) però haurà d'anar acompanyada d'un adult, ja que encara té menys de 16 anys (s'estableix un límit lògic de supervisió).

Hi ha dos aspectes fonamentals que hem de tenir en compte si volem potenciar l'autonomia dels nostres fills i filles: necessitem paciència i temps per acompanyar-los en tot el procés. Una altra de les reflexions que ens brinda aquesta pel·lícula és que "autonomia no és el mateix que permissivitat".

La capacitat de decidir i fer les coses tot sol és una habilitat que els nens aprendran durant tot el seu creixement. El nostre paper és donar-los suport establint límits, però assegurant-nos que van vencent les seves inseguretats. L'objectiu és que aprenguin a ser responsables de les seves pròpies accions perquè puguin comprendre les diferents normes en cadascun dels seus contextos: a casa, a l'escola, al parc, al carrer, etc.