L’altre dia una amiga em deia que havia sentit que l’Obama explicava que a la seva família a l’hora de sopar tenien la tradició de dir que havia estat el pitjor i el millor del dia de cadascuna. Em va semblar una bona proposta i fa un temps ho hem començat a fer a casa, no cada dia, perquè quan les eines esdevenen obligació perden el seu sentit original. En la nostra cultura mediterrània els àpats sempre han estat lligats a moments de compartir, de dialogar, i amb els més petits també són un bon moment per fer-ho. Però dialogar amb els més petits es pot convertir en un interrogatori per part dels adults, que volem saber coses d’ells, i no sempre parteix del seu interès en explicar-nos les coses que volem saber. I el diàleg acaba semblant un monòleg o bé un seguit de preguntes que obtenen un monosíl·lab per contestació. Fer aquest exercici ens permet obrir un diàleg sobre el que ens ha passat durant el dia partint del seu interès. Un altre aspecte positiu és parar, reflexionar sobre tot el que hem fet durant el dia, i valorar en positiu o en negatiu tot allò que hem viscut. Generalment anem tant plens d’activitats, que fem coses unes darrera de les altres, encadenades, sense gaire temps per integrar-les, per pensar-hi. I al vespre, tot sopant, o abans d’anar a dormir, és un bon moment per parar i pensar. Quan els teus fills o filles t’expliquen coses que els ha agradat fer, que han gaudit, o tot el contrari aprens a conèixer-los millor. Sovint els adults donem per descomptat massa coses, pensem que els infants valoren unes coses, que quan els hi preguntem ens adonem que ells en valoren unes altres.

Jugant al best and worst els dones l’espai de decidir per ells o elles mateixes, què és allò que els agrada o els disgusta. No els hi fas preguntes per satisfer el teu interès, sinó que els escoltes oberta a que t’expliquin el que elles et volen compartir. Així mateix els adults entrem en el joc amb un pla d’igualtat, el joc és igual per tots i tots expliquem i compartim el millor i el pitjor del nostre dia. Poques vegades expliquem als nostres fills el que fem nosaltres quan ells són a l’escola, ni els fem partícips de les converses que segurament tenim amb la nostra parella quan potser estem explicant un fet del nostre dia. Sense ser-ne massa conscients establim diàlegs poc inclusius amb els més petits, que només estan convidats a participar segons de què es parli.

Un dels aspectes que nosaltres valorem més positivament, és quan surten els aspectes que no ens han agradat del dia. Primer perquè ens adonem de coses, sovint poc rellevants, però que potser ens han desagradat, que d’altra manera ens passarien desapercebudes. També perquè podem revisar perquè no ens ha agradat? Què podríem haver fet diferent? Com ens hem sentit? I és una oportunitat per donar eines als nostres fills i filles per aprendre a afrontar els petits conflictes que viuen en el seu dia a dia. Aquesta pot ser una bona eina per iniciar als més petits en aspectes com la reflexió i la valoració. Començar a tenir un temps per pensar en el que m’agrada i em desagrada de manera conscient i saber que seran escoltats, que tot el que ens diguin és vàlid. Els adults, parem i els escoltem sense fer tres coses més a la vegada, com ens passa sovint i per tant és un moment del dia on se senten escoltats i per tant importants per nosaltres. Si us ha agradat proveu-lo, sinó però el rerefons el considereu vàlid, busqueu una altre eina que us encaixi millor, però no deixeu de provar-la segur que en traieu moltes coses valuoses només dedicant-vos deu minuts al dia a parlar i escoltar!