Conèixer per decidir amb llibertat

L’altre dia escoltava la Bel Olid, que parlava del seu llibre A Contrapel o per què trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi. Sovint percebem les revolucions i els canvis des de la vessant supèrflua, només veiem el fet, en aquest cas, algunes dones han decidit deixar-se de depilar. Jo mateixa en podia conèixer algun motiu, però tampoc m’havia entretingut gaire a pensar-hi. Escoltant-la em va agradar el concepte de conèixer per decidir amb llibertat, és una de les màximes en educació, de fet un dels equiparadors de la desigualtat social. Mostrar tots els camins possibles, perquè les nenes i els nens triïn quins volen recórrer, davant del determinisme que suposa que només en tinguis un, que ni tant sols et faci plantejar si tens alguna altra opció, si potser hi ha més camins. En l’exemple de la depilació o no, hi ha implícit aquest mateix concepte aplicable amb moltes altres vessants de la nostra vida. Quan donem per fetes eleccions pròpies, que en realitat són imposades si no les hem pogut triar. I per poder triar, i poder decidir hem de poder conèixer les diferents possibilitats que tenim. Hem de conèixer l’origen, els diferents perquès, això ens ajuda a posar-hi context, hem de fugir de la representació del fet i atrevir-nos a qüestionar-nos el que fem. Per després poder acompanyar també a les nostres filles i fills amb arguments que els permetin triar també per elles mateixes. Però hem de poder triar en llibertat, i no som lliures si darrera d’un dels camins que tenim per triar, hi ha insults, mirades reprovatòries, pressió social perquè desisteixis de la teva elecció per tornar a recórrer el camí que ha agafat la majoria. No hi ha llibertat si no hi ha respecte real, si per triar un camí, necessites deu vegades més arguments que per triar-ne un altre, necessites la seguretat en tu mateixa, necessites escuts protectors per defensar-te. I si amb una cosa tant simple com decidir si vols depilar-te els pèls de les cames, les aixelles o el bigoti, o vols deixar-te’ls tal i com els tens al natural, què no passa amb altres eleccions, que potser no sabem ni que tenim? Que potser hem donat per fetes? Per això tot i que potser algunes de nosaltres pensi que per ella ja és tard, que li és impossible després de 30 anys depilant-se pensar en deixar-ho de fer, quedem-nos amb el rerefons. Primer en poder conèixer, informar-nos per continuar si volem, decidint el mateix, però fer-ho d’una manera més conscient. Segona per no perpetuar pràctiques, imposicions molt poc respectuoses especialment amb la llibertat d’elecció de les nenes. Per tal que puguem explicar-los perquè ens depilem nosaltres, o qualsevol altre elecció que haguem fet, però també que li expliquem quines altres opcions té, que li mostrem nous camins que les puguin fer més lliures i més conscients.