La setmana passada parlàvem sobre les possibles bondats de jugar a videojocs, aquesta ho volem fer sobre els possibles conflictes o problemes que pot suposar el mateix fet per als nostres fills i filles.
Quan juguem als videojocs és fàcil perdre la noció del temps, la música i les imatges et transporten a una realitat paral·lela en la que sovint t’hi quedes atrapat, durant hores. Aquesta pèrdua de control del temps comporta múltiples problemes, si es juga entre setmana, que els infants vagin a dormir més tard, i per tant l’endemà estiguin cansats a l’escola i tinguin dificultats per aprendre i concentrar-se.
Els videojocs generen addicció perquè la dinàmica del joc està en general supeditada a rebre recompenses, aquest fet, genera en el nostre cervell la producció de serotonina una substància que ens produeix plaer i que per tant cerquem continuar produint. Els estímuls visuals i sonors tan intensos si esdevenen quelcom habitual poden generar dificultats de concentració. Ja que el nostre cervell, s’acostuma a que per tenir l’atenció posada en un aspecte, requereix de tots aquests estímuls que obté a través dels videojocs. Per tant una tasca rutinària com la memorització pot esdevenir impossible per un infant que estigui sotmès més de 20 hores setmanals als videojocs durant un període de temps superior a un any.
Molts dels jocs , són en línia i es juguen amb d’altres persones, algunes que no coneixem, i de fet hi ha moltes amistats que ho són exclusivament a través dels jocs en línia. A part de mantenir les mateixes accions de prudència que tindríem amb qualsevol altra xarxa social que tingués accés el nostre fill o filla en funció de la seva edat a més hem de tenir en compte, que aquestes relacions no poden ser les úniques. Els infants i joves estableixen relacions traspassades de manera permanent per un joc, amb els components que hem citat abans. Això provoca que hi hagi molts infants que deixin de tenir relacions socials fora dels videojocs, amb d’altres entorns com l’escolar o l’esportiu o cultural. I que tinguin més dificultats per establir relacions interpersonals amb qualsevol persona, ja que s’ha limitat als codis que s’utilitzen en el canal virtual dels videojocs.
Els videojocs poden generar estrès, major nerviosisme, dificultat per diferenciar el joc de la vida real i per tant que els estats d’ànim dels infants quedin condicionats pel joc, i que relacionin el sentir-se bé, la cerca de plaer i benestar amb el joc. Element que és exactament igual al que tenen d’altres addicions, com la ludopatia. També pot ser un risc que infants petits accedeixin a continguts violents, sexistes o racistes a través dels jocs, sovint hi ha adults, pares i mares que no coneixen els jocs als que juguen als seus fills i filles a casa, els hi compren els que ells o elles demanen i llestos. És una certesa que molts d’elles no deixarien que veiessin a la televisió contingut que estan veient a través dels jocs, sense cap acompanyament ni intermediació. A més dins d’un joc, encara resulta més perillós el consum d’aquest tipus de contingut, ja que dificulta el judici de valor a tractar-se d’un element lúdic i per tant aparentment innocu.
Si us agraden els videojocs jugueu-hi, però tingueu en compte de posar-hi alguns límits, principalment temporals, no és recomanable jugar més de 5 hores setmanals. I les últimes mitjanes publicades parlen de més de 30h setmanals. El risc al que sotmetem als nostres fills i filles sinó limitem certes pràctiques, és molt elevat. Que faràs?
