L’escola és a punt de començar i amb ella l’agenda de petits i grans es converteix en un trencaclosques per encaixar activitats, horaris, recollides, àpats i una estona per estar pegats.
Abans que tot comenci i que sentim que som en una roda com les dels hàmsters que no podem parar de moure’ns, si volem que tot funcioni, amb la sensació que si poguéssim saltaríem de la roda per poder parar una estona. És ara quan tenim la oportunitat de decidir què volem fer amb el nostre temps i el dels nostres fills i filles durant els propers 9 mesos. Sobre l’horari escolar no podem fer-hi gran cosa, però podem plantejar-nos, si algun migdia podem dinar plegats, si un cop al mes podem escapar-nos a dinar fora entre setmana, o fer entrepans i anar a dinar a algun lloc. Podem escollir les extraescolars que faran els nostres fills i filles tenint en compte diverses variables, podem anar-los a buscar i portar sense morir en l’intent? Com estarem quan surti de les extraescolars, tranquil·les i podent passar mitja hora amb ells o super nervioses perquè ens queden mil coses per fer i no hem pogut perquè hem hagut d’estar dins del cotxe una hora esperant mentre la nena feia patinatge? Les extraescolars són importants , però ho és més que no se’n ressenti el poc temps que després tindrem amb ells, ho és més també la nostra salut física i psicològica. Per tant no donem per fet que no tenim opció, que com que ja fa 4 anys que la nena fa bàsquet, ara és impossible plantejar-nos que no en faci. Perquè en la seva vida l’afectació de fer una activitat o no fer-la no serà rellevant, ara que el seu pare o la seva mare estiguin nerviosos i cansats i que això afecti en com estem després en família, si que ho serà.
També és important el missatge que transmetem als nostres fills i filles, sobre la importància del seu temps i de la seva vida i de la dels adults, en aquest cas la de la seva mare i/o pare. Que els nostres fills facin una activitat determinada no pot suposar el malestar d’una altra part de la família perquè no li queda temps ni per respirar per atendre les seves necessitats. Prendre aquesta decisió en família ens permetrà compartir les necessitats de tots, conèixer els horaris de tots i poder encaixar el trencaclosques sense víctimes ni botxins.
Durant el confinament, tots vam haver de parar de manera forçada, i hi va haver aprenentatges que hauríem de recuperar en aquest moment. Que ens agrada fer en família? Quin temps ens reservem per estar plegats? Què és el més important per nosaltres quan se'ns buida l’agenda de cop? Doncs comencem a omplir-la per aquelles coses que haguem respòs abans de fer-ho per inèrcia i d’aquí un mes sentim que tornem a ser dins la roda i que no sabem com parar.
