Us deu passar sovint que us qüestioneu que hauríeu de fer en certa situació amb el vostre fill o filla? I si és quelcom que permet un cert temps de decisió, n’acabem parlant amb la nostra parella, si la tenim, i debaten pros i contres i mai acabem d’estar convençuts d’haver trobat la resposta correcte al dilema que ens ha plantejat el nostre fill. Davant d’una determinada conducta o petició del nostre fill o filla ens sorgeix el dubte si hem d’acceptar aquell fet o petició, o pel contrari negar-nos-hi.

Vaja el dia a dia de la maternitat i la paternitat, perquè en realitat des que son ben petits els nostres fills i filles, volen descobrir per ells mateixos el món que els envolta i qui son ells o elles en aquest món i no sempre ho fan com a nosaltres ens agradaria. És important que la decisió que prenguem, sigui posar un límit o respectar la seva manera de fer, encara que no sigui la que a nosaltres ens agradaria, ho fem amb bons arguments sota el braç. Aquests per bons i més que justificats que siguin, no sempre convenceran al nostre fill o filla sobretot si els estem negant quelcom que volen, però almenys ens ajudarà a nosaltres com a pares i mares a anar tenint més eines per educar-los.

Sovint les primeres negacions davant de peticions o conductes dels nostres fills i filles venen de les nostres pròpies pors, por al que no coneixem, a la sobreprotecció, perquè creiem que no estaran preparats per afrontar quelcom. Per tant revisem-nos aquestes pors perquè no siguin elements que limitin la llibertat dels nostres fills i filles posant per davant la nostra tranquil·litat al seu dret a créixer i a ser a elles mateixes. També haurem de valorar si allò que vol és reversible, una determinada peça de roba, un estil de pentinat, apuntar-se a fer una activitat, per molt que nosaltres ens semblin horroroses les eleccions que fan, hauríem de permetre’ls experimentar amb elles, no podem negar-los-hi tot, hem d’escollir bé les «lluites» que volem tenir, i que siguin importants. Negar i prohibir sistemàticament pot tenir efectes més nocius que permetre certes eleccions. Caldria que en funció de l’edat del nostre fill o filla els féssim responsables de les seves eleccions, i això només ho poden fer si coneixen les possibles conseqüències de les seves decisions. Per això com a pares i mares que els acompanyem hauríem de preparar-nos una bateria de preguntes, més que no pas de respostes o sermons, per ajudar-los a anticipar aquestes conseqüències negatives que tant temem per a elles i ells. Nosaltres sovint les hem après ensopegant-hi, i pretenem protegir-los de l’esgarrinxada, però és impossible fer-ho i hi ha coses que només es poden aprendre amb la pròpia experiència. Les preguntes cap als nostres fills i filles, els obligarà a qüestionar-se, a no seguir la corrent sense posar-hi filtre, a anticipar certes conseqüències que potser no haurien tingut en compte, a valorar els riscos i tenir-los en compte per evitar-los o minimitzar-los, a pensar en com pot fer sentir-se a d’altres persones els seus comportaments. Una cosa important a canviar és el focus en la decisió, deixar de posar-lo en nosaltres per posar-la en ells i elles, son ells qui haurien d’escollir i assumir les seves decisions amb els màxims elements possibles, el nostre paper és acompanyar-los però no podem viure la seva vida ni recórrer els seus camins, quan més aviat comencin a fer-ho més preparats estaran per viure amb responsabilitat i amb menors riscos.