Sovint som moltes les famílies que dubtem abans de prendre les decisions que afecten els nostres fills i filles. També després d’haver-les pres, i si... hagués pres la decisió que vaig descartar que hagués passat?
Poques coses ens fan sentir més insegurs que educar als nostres fills i filles perquè efectivament és difícil, perquè no hi ha veritats absolutes, perquè una resposta encertada per un fill, pot no valer per l’altra. O el que t’ha funcionat un dia pot no fer-ho al cap d’un mes, per tant ens cal estar en constant aprenentatge, oberts a canviar de parer o d’estratègia i per tant molt flexibles, qualitats que no tothom tenim innates i per tant ens haurem de treballar. Tots i totes les que siguem rígides, ens agradin les pautes clares i les teories amb passos per aplicar com a remei infal·lible a l’imprevist, ho tindrem més difícil encara.
És normal i saludable dubtar, no estar plenament segur de les decisions que hem de prendre i que afecten els nostres fills i filles. De fet, no fer-ho seria signe que potser no estem adaptant-nos a les noves necessitats dels nostres fills i filles que com nosaltres van modificant els seus gustos, interessos i necessitats. Dubtar ens fa plantejar-nos diferents opcions i pensar en els pros i contres de cadascuna i comentar-les amb la nostra parella si la tenim. És quelcom positiu, si aquest dubte no s’eternitza ni ens paralitza.
No podem estar dubtant de manera permanent sobre tot, i hi ha aspectes que tot i que suposen una elecció, un cop l’hem fet l’hauríem de poder mantenir durant un temps i no anar canviant de criteri. Perquè els nostres fills poden entendre que no estem segurs d’algunes coses, que al final ens decidim per la que hem valorat com a millor per ell o ella, per uns motius que els podem comentar, és més les decisions sempre que sigui possible, les hauríem de prendre amb el nostre fill o filla. Però el que seria contraproduent es que no poguéssim sostenir les decisions que prenem per la por a equivocar-nos. Si escollim unes extraescolars, hauríem de mantenir-les durant tot el curs, no podem anar canviant cada trimestre perquè ni el nostre fill ni nosaltres n’estem segurs i anem provant d’una a una altra.
És positiu que els nostres fills i filles entenguin que a vegades ens costa saber que és el més adient en cada cas, que ens importa tant fer-ho el millor possible que dubtem entre diferents opcions, inclús que puguem escollir tenint un percentatge de dubtes o incerteses. En realitat trenquem amb els mites sobre el rol que hem de demostrar als nostres fills i filles, com a pares i mares, no ho sabem tot, no ho podem saber tot, no tenim sempre la raó, no l’encertarem sempre, a vegades ens equivoquem. I que els nostres fills i filles ho visquin en directe ens apropa a ells i a més els ensenya que podem permetre’ns dubtar i equivocar-nos i que això no és signe de debilitat, sinó ben el contrari.
I per nosaltres, doncs que així serà sempre, que viurem amb una certa incertesa cada vegada que escollim perquè ens agradaria fer-ho el millor possible per a ells i elles i és impossible que ho fem sempre bé. Contrastar, deixar madurar les idees, dialogar i finalment triar, serà eines que ens hi ajudaran, però sobretot tenir la certesa que ho estem fent des de l’amor . Deixem d’exigir-nos ser el pare o la marea ideal perquè els nostres fills no necessiten un model ideal de pare o mare, et necessiten a tu, tal com ets.
