Quan s’apropa l’aniversari dels nostres fills o bé ja mesos abans, potser ens demanen que volen celebrar-ho d’una manera determinada. Volen convidar a alguns amics a casa, volen anar a fer alguna activitat, o una festa de pijama. En funció de l’edat dels nostres fills o filles és important que els sapiguem acompanyar en la preparació i decisió de la seva festa o celebració. A qui convidarà?, a quants nens o nenes, i qui es quedarà fora?

Potser nosaltres també tenim compromisos, famílies que són molt amigues nostres però que potser no ho són tant entre els infants. Famílies que ens van convidar a nosaltres i ens sentim amb el deure de fer-ho també quan és l’aniversari de la nostra filla. Nosaltres volem convidar als avis per poder fer un dinar en família i ell no ho vol. Cal que puguem trobar l’equilibri entre el que vol ella, i el que també la resta de la família, que volem formar part de la seva celebració, volem. És important que puguem ajudar a reflexionar al nostre fill o filla, sobre què suposa celebrar el seu aniversari. Si organitzem una festa amb 20 nenes i nens amb les seves respectives famílies, segurament tindrem crits i excitament generalitzat, moltíssims regals, que el nostre fill no podrà ni pair, ni gaudir ni agrair. Si, agrair, perquè és important que també comprengui que no és el rei per un dia, no és el dia que tothom gira al seu voltant, és el dia per compartir amb els que estimes i també per agrair sentir-se estimat. L’aniversari també és un dia per agrair a tots els qui s’alegren perquè és el teu dia i dedicaran un temps a felicitar-te, a trucar-te a enviar-te un petit missatge. A valorar aquest gest no com un dret adquirit, com els regals que rebo, sinó com quelcom que podria no rebre.

També tenim l’opció contrària, hi ha famílies que el dia de la festa d’aniversari dels fills ho celebren com si es tractés d’un casament, on el fill o filla no hi tenen res a dir. El pare o la mare ho han decidit tot per ells. I en realitat esdevé una mostra davant d’altres adults dels diners que tenim, de quan popular som, o del moltíssim que estimem al nostre fill pel munt de regals caríssims que rebrà. 

Com sempre diem, més que un sermó o una imposició, podem començar per fer-nos preguntes amb els nostres fills i filles. Amb qui t’agradaria compartir-ho, qui és per a tu especial? Com t’agradaria que se sentissin els teus amics a la festa? Com creus que serien feliços ells també? Com voldràs recordar aquest dia? A qui creus que li faria il·lusió ser-hi? Com podem compaginar amics i família? I així anar teixint un imaginari de la festa d’aniversari diferent a la que potser hem assistit, on posem al centre els valors en comptes dels regals i el propi ego, del teu fill o el teu propi ego. L’amistat, l’amor, la gratitud, celebrar la vida, i mai és massa d’hora per començar a parlar-los de valors, a tenir en compte els altres encara que sigui el nostre aniversari. Quina festa preparareu vosaltres? Que hi posareu al centre? Qui hi posareu al centre?