Anem al gra, tots i totes tenim prejudicis. I qui cregui que no, té una doble dificultat, adonar-se que en té, i descobrir quins són i després treballar-los per intentar minimitzar-ne els efectes negatius que alguns perjudicis ens ocasionen a nosaltres i als altres. En aquest cas, posant el focus en aquells prejudicis que transmetem als nostres fills i filles i que són injustos, limitants o que els conviden a mirar als altres amb uns recels que són nostres i, per tant, a no deixar-los que descobreixin el món a través dels seus ulls.
Què passa quan deixem que els nostres prejudicis manin sobre el que pensem de les altres persones o de certes situacions?
