«Fa algunes dècades, els estudis arribaven a la conclusió que el que millor predeia la qualitat de vida dels nostres fills era el nivell d'estudis dels pares. Actualment, l'indicador més fiable per predir la qualitat de vida i felicitat dels nostres fills és l'autoestima», diuen el psicòleg Rafa Guerrero i la diplomada en traumateràpia infantil-sistèmica Olga Barroso en el seu llibre 'Vinculación y autonomía a través de los cuentos', en el qual afegeixen: «Malgrat aquestes troballes, no sol ser quelcom que es fomenti ni es desenvolupi dins la família i a l'escola».

Algunes falses creences sobre l'autoestima

La veritat és que al voltant de l'autoestima, segueixen molt vigents algunes idees errònies que no ajuden a construir una autoestima sana en els nostres fills. Les repassem:

No, l'autoestima no depèn d'un mateix

Solem pensar que el fet que una persona tingui una autoestima alta o baixa depèn de tu mateix. El motiu el trobem en el prefix 'auto', però res més lluny de la realitat. «L'autoestima d'un nen depèn, en essència, dels adults influents que tingui al voltant seu», detallen Guerrero i Barroso. El mateix explica la psicòloga Begoña Ibarrola: «Fins a almenys els 6 anys, l'autoestima dels nostres fills no és auto, sinó que depèn del que els adults pensem d'ells, per això hem de ser molt acurats i tenir molt en compte l'enorme poder que tenim sobre ells».

No, l'autoestima no ve donada genèticament

Un dels eterns debats és si l'autoestima està determinada per la genètica o per l'ambient en el qual ens desenvolupem. «És clar que algunes característiques genètiques, com el temperament, poden facilitar o dificultar la nostra tasca, però, en essència, l'autoestima es treballa a casa i amb els adults significatius que estan al voltant del menor», asseguren Guerrero i Barroso.

No, l'autoestima, com més alta, no és millor

És cert que si l'autoestima és baixa, el nostre fill se sentirà incapaç de dur a terme moltes tasques, però «si l'autoestima és massa alta, és possible que li estiguem donant un feedback al nostre fill que no és el correcte. Si el missatge que li llancem als nostres fills és que podran aconseguir tot el que es proposin, en algun moment, tard o d'hora, s'adonaran que no és així, i la frustració i el desconcert seran majúsculs», afirmen Guerrero i Barroso.

5 errors que cometem les mares i els pares i que minven l'autoestima dels nostres fills

Com hem dit, l'autoestima dels nostres fills, almenys en els primers anys de vida, no és auto, sinó que la forgem les figures de referència (normalment, mares i pares). Hi ha alguns errors que cometem en la nostra relació amb ells que poden ferir molt greument la seva autoestima. Els veiem:

1. La sobreprotecció

Sobreprotegir als nens i nenes consisteix, bàsicament, a fer coses per ells que ja podrien fer per si mateixos. Els restem autonomia i els enviem un missatge molt perillós: «Tu no pots fer-ho per tu mateix, no confio que ho aconsegueixis sense la meva intervenció». Com explica Eva Millet, autora de llibres com 'Hiperpaternidad' o 'Niños, adolescentes y ansiedad', la sobreprotecció dona com a resultat «nens menys autònoms, més insegurs, més fràgils... que no s'atreveixen a llançar-se, a buscar el seu talent o a explorar els seus mons perquè tenen por».

2. Unes expectatives massa altes

Els nostres fills no són nosaltres, i no van venir a aquest món per complir els nostres somnis frustrats o planejats per a ells. Per això, projectar expectatives sobre els nostres fills i filles és molt perillós, perquè encara que ho fem amb tota la nostra bona intenció, els estem limitant. És important que no perdem de vista aquestes paraules del professor Francisco Castaño: «Amb els fills cal tenir il·lusions, no expectatives. Si et generes expectatives estàs perdut. Perquè com el teu fill no les compleixi, tu et frustres i al teu fill li baixes l'autoestima».

3. Les etiquetes

Un altre factor limitant de l'autoestima i el potencial dels nostres fills són sens dubte les etiquetes, tant les que considerem «negatives», com les «positives». José Ramón Gamo, especialista en neuropsicologia infantil, explica que els nens s'acaben «creient aquestes etiquetes i fan d'elles el seu paper i el seu rol», és a dir, que acabaran actuant segons l'etiqueta que els posem. Per tant, la imatge que traslladem als nostres fills i filles respecte del que pensem d'ells afectarà la seva autoestima i personalitat.

4. No cobrir les seves necessitats emocionals i afectives

John Bowlby, pare de la teoria de la inclinació, deia que l'autoestima depèn, en gran manera, de la qualitat de la inclinació. Aquelles persones que tinguin una inclinació segura tindran també una alta autoestima; en canvi, les persones amb inclinacions insegures, solen evidenciar una baixa autoestima. «Si els pares van cobrir les necessitats emocionals dels seus fills, els van transmetre que eren persones vàlides, respectables i dignes de ser estimades. En canvi, els pares poc sensibles a les necessitats emocionals dels seus fills, tindran una inclinació insegura i una baixa autoestima», ens diuen Guerrero i Barroso.

5. Plantejar-los reptes inassolibles

«En funció de com enfoquem els seus objectius i assoliments, així serà la seva autoestima», ens diuen Guerrero i Barroso. Això què vol dir? Que els nens necessiten que els seus pares els proposem reptes assolibles i que les atribucions a la consecució o no d'aquests reptes siguin concordes a la seva edat, destresa, personalitat, nivell de desenvolupament. Guerrero i Barroso ho expliquen molt bé amb un exemple: «No es tracta que li tirin una carrera a un cargol, però tampoc a Usain Bolt».

Algunes pautes per cuidar l'autoestima dels nostres fills

Rafa Guerrero i Olga Barroso donen algunes pautes per ajudar els nostres fills a créixer amb una autoestima sana en el seu llibre 'Vinculación y autonomía a través de los cuentos'.

  • Empoderar als nostres fills, creure en ells i confiar en tot el que poden fer.
  • Deixar que es posin a prova i es mesurin. Sempre que la situació sigui segura i mancada de perill, hem de deixar que vegin fins a on són capaços d'arribar.
  • Mai silenciem les seves opinions i emocions. Encara que no siguin les nostres.
  • El poder de l'encara. Algunes habilitats, destreses i conductes no les poden aconseguir ara. No passa res. No les dominen encara, però això no vol dir que no siguin capaços d'aconseguir-ho en el futur. Quan ens diguin que no poden fer alguna cosa, afegim: «encara!».
  • Reconeguem tant les seves fortaleses com les seves febleses o tasques que no són el seu fort.
  • Acceptem els seus errors i vegem-los com a part del procés d'aprenentatge. Les persones amb una autoestima alta tenen menys dificultats per acceptar els seus errors.
  • No caiguem en la sobreprotecció i fem per ells coses que ja podrien fer per si mateixos.
  • Posem reptes ajustats al seu nivell de desenvolupament.