Molts de nosaltres estem a punt per començar vacances, aquest període que ens passem onze mesos esperant ja està aquí. Siguin quins siguin els plans que tinguem, viatges, ruta amb l’autocaravana, de càmping, estada al poble al mar o a la muntanya. Si el pla és amb nens i nenes és el millor moment per experimentar coses que durant l’any no podem.
Conquesta d’autonomia; la majoria d’infants els encanta ser grans, sentir que es fan grans a partir d’accions que veuen que germans grans o amics poden fer i que ells que fins ara no, ara poden començar les seves primeres vegades. Anar a comprar, a fer algun encàrrec, anar sol a casa d’algun amic, anar a berenar a algun lloc amb alguns amics i un germà gran. Evidentment en funció de cada edat adequarem aquestes propostes, però és un gran moment per atrevir-nos a deixar-los volar una mica i per ells per experimentar aquestes noves conquestes en un entorn més segur que el habitual si vivim a la ciutat.
Aprendre a fer nous amics i amigues; sovint els nostres fills i filles tenen poques oportunitats per assajar com relacionar-se amb persones noves, tenen un rol establert a l’escola, si practica algun esport o activitat extraescolar amb el grup d’infants que el practiqui i potser amb infants de la família o amics, normalment els mateixos sempre. L’estiu és un bon moment perquè aprengui a fer noves relacions, a descobrir-se en nous rols amb persones que no la coneixen i per tant no tenen cap idea preconcebuda. A ampliar el seu món de relacions, i per tant ampliar la seva xarxa de suport emocional, que sovint potser petita i ens pot fer dependents. Saber-nos capaços d’ampliar la nostra xarxa de relacions ens fa sentir més segurs.
Aprendre noves responsabilitats familiars; si durant l’any hem estat els adults qui hem assumit la majoria de tasques de la casa, comprar menjar i preparar els àpats de tota la família, rentar i plegar la roba, netejar... ara és el moment de corresponsabilitzar-nos. Tota la família ens mereixem fer vacances, no només els infants, i per tant cadascú en la mesura de les seves capacitats, haurà de col·laborar fent coses a casa. Aquest aprenentatge és doble, en primer lloc deixar de pensar que ells i elles son el centre de l’univers i que només importa el gaudi propi i que els adults estan per cuidar-los i atendre’ls però sense pensar en les necessitats dels altres. Adonar-se que la mare i el pare també tenen necessitats i que entre tots hem de procurar que tots estiguem bé. I el segon, adonar-se que les feines de casa són una feina , i que la roba no apareix neta a l’armari per art de màgia, col·laborar en aquestes tasques els farà responsabilitzar-se també durant l’any de la importància de ser curosos amb la roba o la neteja perquè sabran quan els hi ha costat fer les coses.
L’estiu és també moments de saltar-se algun límit, de córrer certs riscos, de deixar-los una mica lliures... els infants estan plens de límits, de condicionants, durant el seu dia a dia els adults marquem el seu ritme, el que han de fer, i a quina hora i durant quanta estona, el que han de menjar, com han de vestir. L’estiu és moment per treure límits, valorem quins son els mínims necessaris per la seva seguretat i per l’organització familiar i traiem els altres. Deixem que decideixin, que experimentin amb la pròpia llibertat, que obtinguin les conseqüències naturals de les seves decisions.
Aprofitem l’estiu, per descansar, per connectar amb nosaltres mateixes i amb els nostres fills i filles, per gaudir del ritme lent, dels nous paisatges, de noves descobertes i persones. Aprofitem l’estiu per créixer... i facilitem que els nostres fills i filles ho facin també. Bones Vacances!
