Un de cada quatre alumnes (24,4%) percep que hi ha assetjament escolar a la seva classe. La xifra se situa per sobre del curs anterior (2020-21, quan el ‘bullying’ era detectat pel 15%) però segueix per sota dels índexs registrats abans de la pandèmia (2019), 34%.
Així es desprèn de l’estudi ‘L’opinió dels estudiants’, el quart realitzat per la Fundació ANAR i Mutua Madrileña amb una mostra de més de 5.100 alumnes i alumnes i 229 docents en cinc comunitats autònomes: Madrid, el País Valencià, Castella i Lleó, les Balears i les Canàries.
El tipus de ‘bullying’ més comú són els insults, els malnoms i les burles (89%) mentre que les agressions físiques descendeixen d’un 38% a un 32%. Tres de cada quatre pallisses es porten a terme entre diverses persones, una tendència a l’alça que ja es va registrar a l’anterior informe. Més de la meitat de casos d’assetjament escolar es produeix per l’aspecte físic de la víctima, així com les coses que diu o fa. Menys freqüent, però igualment detestable, és que la víctima sigui assetjada per les seves bones notes (20%)
Baixa l’assetjament virtual
Curiosament, el ‘ciberbullying’ (assetjament virtual) baixa. Només un 8% dels enquestats pensa que algun company o companya de classe és víctima d’aquest tipus de fustigació, 16 punts percentuals menys que a l’anterior informe. El servei de missatgeria instantània Whatsapp continua sent el principal mitjà pel qual es produeix el ‘ciberbullying’ (67%). Però entren en escena amb força Instagram 853%) i TikTik (48%).
En el ‘ciberbullying’, els assetjadors són companys de la mateixa classe. Els estudiants enquestats afirmen que la millor manera de solucionar-ho és comunicar-ho a un adult (30%) mentre que un altre 20% afirma que el que cal fer és bloquejar el compte de l’agressor. Els xavals, tanmateix, estan convençuts que ni els docents ni les direccions escolars fan gaire per frenar l’assetjament. Gairebé la meitat admet que el seu professor no fa res i sis de cada deu afegeix que el centre també es queda de braços plegats. Igualment, la meitat dels alumnes admet que els seus companys tampoc mouen un dit per concloure l’assetjament.
Crida l’atenció que un de cada quatre alumnes (24%) admet que ha pogut participar en una situació de ‘bullying’ o ‘ciberbullying’ sense adonar-se’n.
Els professors
Respecte als professors –que també formen part de l’estudi–, la meitat d’ells reconeixen haver tingut coneixement de casos de ‘bullying’ al seu centre. No s’assabenten tant per ells mateixos sinó per altres alumnes que han sigut testimonis o per la família de la víctima. Els docents atribueixen la plaga del ‘bullying’ al mal ús que es dona a les tecnologies i les xarxes socials, la pressió del grup, la falta de respecte a les diferències, l’absència de gestió emocional i la normalització de la violència.
Els docents afirmen que els assetjadors tenen un sentiment de superioritat i pateixen d’habilitats socials. En els cursos de primària, destaquen especialment els problemes psicològics de l’agressor: inseguretat, baixa autoestima, por del rebuig i frustració.
Erradicar el ‘bullying’ passa –segons l’opinió dels professors– perquè pares i mares presentin més atenció als seus fills i filles, educar en el bon ús de les xarxes socials, així com en valors. Les intervencions més efectives són la sensibilització i la prevenció, els protocols d’actuació i la formació del professorat.
