RETALLS D'EDUCACIÓ

PODCAST | Com motivar els nostres fills a esforçar-se?

Escolta la nova entrega del podcast educatiu de Regió7

Nosaltres ens esforcem tant com demanem als nostres infants que facin?

Nosaltres ens esforcem tant com demanem als nostres infants que facin? / Photoroyalty/Freepik

L’esforç és un valor molt positiu que intentem transmetre als nostres infants, quan els encoratgem a vèncer un obstacle, a no deixar-se vèncer per la mandra de fer alguna cosa o a repetir diverses vegades una cosa per aprendre-la o millorar-la. Però aquest fet, que així d’entrada és un aprenentatge valuós, per als infants pot esdevenir una càrrega feixuga si la repetim de manera insistent.  

 En primer terme, perquè els infants no decideixen la majoria de coses que fan en el seu dia a dia, anar a l’escola, aprendre el contingut que allà se’ls ofereix, col·laborar en tasques a casa, fins i tot en alguns casos ni les extraescolars a les quals els apuntem. Tampoc no tenen gaire capacitat de decisió pel que fa als temps i els horaris, sovint tenen horaris molt marcats que estan determinats pels horaris dels adults i que no sempre són respectuosos amb les seves necessitats.  

 En segon terme, perquè la infantesa fins als 6 anys, i sovint s’allarga fins força més enllà, persegueix el propi gaudi. Cerquen satisfer les pròpies necessitats, i demanar-los que s’esforcin és més complex per als infants que per a nosaltres. Als infants, que viuen en temps present, els costa anticipar que l’esforç d’avui els suposarà una recompensa en el futur. Per això, hem de començar amb l’aprenentatge de l’esforç amb resultats més immediats, i de mica en mica anar augmentant la recompensa del resultat en el temps amb tasques més complexes.  

 Cal també tenir en compte les vegades que demanem als nostres fills i filles que s’esforcin. Quantes coses han de fer que els suposa un esforç? Quantes vegades els recordem que s’han d’esforçar? Per llevar-se quan encara tenen son? A tastar algun aliment que no els agrada? A vestir-se més ràpid? A ser més endreçada? A llegir, a aprendre les taules de multiplicar o a fer millor lletra? Els demanem també que s’esforcin al màxim abans d’una cursa o d’un partit?  

 Esforçar-se constantment i per tot és esgotador, els infants amb molt poc temps lliure, temps en el qual poden decidir què fer i com fer-ho, poden entendre la nostra demanda d’esforç com una càrrega difícil de portar que els pot fer decidir deixar d’intentar-ho, deixar d’esforçar-se perquè senten que mai en tenim prou. O, pel contrari, poden ser complaents amb nosaltres i intentar fer tot allò que els demanem. Però això també té conseqüències negatives, com per exemple oblidar-se dels seus interessos i preferències, aprendre a fer el que els altres ens demanen o creiem que esperen de nosaltres, sense qüestionar-se què volen fer ells o elles.  

 A vegades els demanem que s’esforcin en aspectes emocionals, com per exemple la separació en el procés d’adaptació a l’escola o en l’assistència a unes colònies, quan en realitat això no té tant a veure amb la capacitat d’esforçar-se com de tenir les eines de gestió emocional, o haver assolit un estadi de maduresa suficient per fer una separació o un dol.  

 Demanar als nostres infants que s’esforcin és molt positiu, però vigilem amb el nivell d’exigència i de demanda que els fem, perquè aquest valor tan positiu no esdevingui negatiu per a ells i elles. Ajudem-los a aprendre què vol dir esforçar-se, la repetició d’alguna tasca, la tolerància a la frustració, el temps d’espera de la recompensa. I no els jutgem, no fem servir expressions que puguin ferir-los dient-los “ets...”, sinó centrem-nos en les accions, si no repeteix dues vegades una peça de música i ho deixa estar perquè no li surt, no li diguem “ets un gandul”, sinó, ho hauràs de repetir més vegades si ho vols aprendre. I siguem exemple, nosaltres ens esforcem tant com demanem als nostres infants que facin?

Recorda que pots recuperar tots els programes de Retalls d'Educació a Ivoox o a Spotify.