PODCAST | Vals pel que fas o per qui ets?

En l’article anterior parlàvem de l’esforç, de la importància de ponderar de manera adequada la quantitat de vegades i de coses en què demanem als nostres fills i filles que s’esforcin. Avui reprenem aquest tema per plantejar una possible derivada de la demanda constant d’esforç. Soc suficient per al meu pare o la meva mare? Em sento valorada per qui soc, o pel que faig i pels resultats que n’obtinc?

Darrere de la demanda constant d’esforç hi ha també implícita una valoració molt important del resultat, una mirada centrada a aconseguir el resultat d’un producte fruit del meu esforç. I què passa si no l’assoleixo? I què passa si no tinc destresa en aspectes que, potser, ni esforçant-me aconseguiré obtenir? I si tinc un germà o una amiga molt talentosos, que han après a llegir o a multiplicar sense esforç, i jo, que m’hi esforço i hi dedico temps, no obtinc els mateixos resultats?

La demanda d’esforç ha de venir acompanyada d’un missatge molt clar, ets suficient per a mi, ets valuosa per a mi, per qui ets i no pel que fas. Un missatge ha d’anar lligat a l’altre. T’acompanyo en el teu aprenentatge vital, de continguts, de valors, de gestió emocional, d’hàbits, i aquests et requeriran sovint d’esforç. Però encara que no tinguis les millors notes de la classe o mai facis podi a les curses, t’estimaré igual; el valor que tu tens no te l’has de guanyar, el tens des del néixer. I si no t’esforces, perquè no pots més, no en saps més o perquè ara no vols fer-ho, continues sent valuosa per a mi. No posem mai en dubte el nostre vincle, no el supeditem a accions externes que han de fer els infants. I tot i que ara llegint-ho, la majoria podem pensar que és una obvietat, no sempre els ho deixem igual de clar als nostres fills i filles. Ens mostrem decebudes, enfadats o contents en funció dels resultats de les seves accions, i ho expressem oblidant la part més important, la que garanteix el nostre vincle i, per tant, també la seva autoestima.

L’autoestima, o capacitat de sentir-se estimable, valuós per a un mateix i, per tant, per als altres, va unida de manera directa amb la capacitat d’aprenentatge. Jo vull aprendre, jo m’esforço tot i fracassar perquè confio en mi mateixa i en les meves possibilitats, perquè l’altre, els adults, m’han fet saber que també confien en mi, que m’estimen per sobre del resultat que obtingui. Així que ja sabem que fomentem millors resultats sent menys exigents i cuidant més el nostre vincle que centrant-nos només en el resultat final.

Els aprenentatges requereixen d’un temps d’assentament, d’un temps en el qual sembla que no estem avançant, però que és imprescindible per fer-ho. Igual que en l’esport, tan important és entrenar-se com reposar i deixar que el nostre cos integri l’esforç i l’aprenentatge per preparar-se per a l’entrenament següent. I igualment important és valorar el nostre estat anímic, no sempre estem igual de motivades ni de predisposades per esforçar-nos. Aprendre a escoltar el nostre cos, a conèixer-nos i a donar-nos un temps de descans, ens permet afrontar situacions d’esforç futures amb moltes més garanties d’èxit que estar permanentment intentant assolir reptes.

Ensenyem els nostres infants a esforçar-se per aconseguir els seus propis reptes, posant sempre davant el seu valor intrínsec i preservant sempre el nostre vincle d’amor per ells i elles més enllà dels seus resultats.

Recorda que també pots escoltar el podcast a través del canal de Spotify de Regió7.