Com afrontar els menjars difícils amb disciplina positiva?

A les mares i pares ens preocupa que els nostres fills no s’alimentin bé i tinguin mancances nutricionals importants, la qual cosa provoca que recorrem a tota mena de tècniques per aconseguir-ho. Quan la tècnica de l’avió i similars no ens funcionen, a moltes cases es recorre als xantatges, premis i càstigs. Aquestes tècniques, encara que puguin funcionar a curt termini, a la llarga porten conseqüències negatives en la relació que els nostres fills estableixen amb el menjar. La disciplina positiva és una altra forma més respectuosa d’afrontar el moment de menjar amb ells. Proposem posar en pràctica aquests consells.

Exercici d’empatia

El primer és posar-nos en el lloc dels nostres fills, intentar comprendre per què no volen menjar. Potser és perquè no els agrada aquest aliment. En aquest cas, podem provar altres maneres de preparar-lo. Fins i tot recórrer al joc fent dibuixos de cares amb els aliments. I, sobretot, acceptar que a nosaltres tampoc ens agrada tot. Si al nostre fill no li agrada la pera, no cal que se la mengi. Buscarem una altra fruita que li agradi.

Racions adaptades a la seva edat i gana

Tenim en compte la gana que tenen? o triem per ells la quantitat que han de menjar? El xef Juan Llorca, en una ponència que va oferir, deia: «Ningú d’aquí pot dir-me quanta gana tinc jo en aquest moment, oi?». No obstant això, amb els nens ja sabem que s’ho han d’acabar tot. Per tant, hem de relegar a ells la responsabilitat de triar la quantitat que necessiten menjar, basant-se en la seva sensació de gana i sacietat.

Qualitat dels aliments que oferim

És responsabilitat dels pares, fins que els fills tenen una determinada edat, triar quins aliments els donem, com els presentem i quan. Per tant, com diu el nutricionista Julio Basulto: «No cal obligar un nen a menjar sa, cal deixar de donar-li productes insans».

Fer-los partícips

«Amb el menjar sí que s’hi juga –diu Marian García (Boticaria García)–. Hem de portar els nens al supermercat com quan els portem a un museu, convertir-ho en una activitat educativa més. Que triïn les fruites, les verdures. Així participen en l’elecció. Els podeu dir:

«Què us estimeu més, lluç, llenguado, salmó?». Ells han de ser partícips del que menjaran. Així, quan els posem la safata amb el lluç..., estaran més predisposats a menjar-se’l perquè han estat part del procés. I si, a més, en fem una bona presentació, llavors funciona». Trigarem més a l’hora de comprar, «però adquiriran hàbits que els acompanyaran tota la vida».

Deixar-los decidir

Quantes coses poden decidir els nostres fills en el seu dia a dia? Gairebé cap. Això els genera una enorme frustració; senten que ningú té en compte les seves opinions. Hem de deixar que prenguin petites decisions. No es tracta que triïn si berenen un plàtan o un brioix, perquè és evident que no podem permetre que berenin brioixos cada dia, però sí que els podem preguntar si s’estimen més un plàtan, una pera o un kiwi… D’aquesta manera ho assumiran més de bon grat.

Donar exemple

Moltes vegades no som conscients que educa més el que fem que el que diem. En aquest sentit, si el que volem és que els nostres fills mengin verdures, llegums… hem de ser nosaltres els primers que en mengem.

Pensa en el vincle

Imagina que en cada menjar que comparteixes amb la teva parella, acabessis discutint. Això és el que passa a moltes cases cada dia. Molts pares ens queixem que l’hora de menjar és una batalla. I així ho viuen els nostres fills. Com un autèntic infern. Aquest moment hauria de ser de gaudi en família, on puguem compartir, no sols aliments, sinó conversa, riures, temps junts… També és un bon moment per educar en valors, i un dels valors fonamentals és el respecte als altres.