Quin ha de ser el paper dels adults en les competicions dels infants?

Són molts els articles i campanyes que s’han fet per conscienciar del paper de les famílies en els camps de futbol, pistes de bàsquet i altres competicions on participen els nostres fills i filles. En aquest article volem qüestionar-nos el paper dels que potser no cridem des de les grades d’una manera ostentosa i no ens sentim interpel·lats per aquestes campanyes pensant que nosaltres no ho fem, no insultem, no cridem, però... 

Com acompanyem els nostres fills i filles abans i després de les competicions que tenen? 

Potser, sense ser-ne conscients, ens convertim en entrenadores a l’ombra? Expliquem als nostres infants què han de fer, com han de jugar? Què podrien fer per millorar? Quina tàctica han de seguir?

Els posem pressió sense saber-ho? Mirem la taula de punts i els diem que són a tal posició i que si guanyen o perden el partit següent pujaran o baixaran de categoria? 

Comparem el nostre infant amb altres infants? Fem referència a les habilitats que tenen d’altres, elogiem o critiquem el joc d’altres infants del seu equip? Critiquem els entrenadors o entrenadores sobre si el fan jugar més o menys, sobre com dirigeix els entrenaments o partits? 

I, quan acaba el partit, emetem un judici? Encara que sigui amb un «molt bé, campiona!». O «estaves una mica distret avui, no t’has esforçat gaire». El judici extern fa que el nostre infant no reflexioni per ell o ella mateixa i esperi que siguem nosaltres qui ho fem. 

Per acompanyar d’una manera positiva els nostres infants, hauríem de pensar, primer de tot, què és important de la pràctica d’un esport? L’activitat física, vinculada amb la salut física i mental, la relació amb els iguals amb un entorn diferent de l’escolar que li permet tenir un rol diferent també. Tots els beneficis vinculats al treball en equip, la cerca de resultats per al grup més enllà de la cerca del benefici individual, aprendre a guanyar i a perdre, a esforçar-se entrenant-se 3 dies la setmana per potser jugar només uns quants minuts d’un partit. 

Doncs si cerquem aquests beneficis, focalitzem-nos en allò que és important i acompanyem-los en la pràctica de l’esport d’una manera positiva. Què podem fer? Revertir el focus de nosaltres vers ells, quan acabi un partit preguntar-li a ell o ella si se’n sent satisfet? Si han jugat bé? Quan són més grans, els podem preguntar també si hi ha alguna cosa en la qual creuen que han de millorar? 

No posem el focus en el marcador final, que ja ho fan prou ells sols, ni l’anomenem, sobretot quan són petits. En canvi, preguntem: «T’ho has passat bé?», «Has gaudit?».

I no ens passem tot el dia comentant el resultat, parlant de jugades, sobre el que ha fet un o altre, a moltes famílies es parla més del partit del cap de setmana que de l’escola i del que està aprenent l’infant allà. Quin és el missatge? Què és allò que valorem i creiem que és important? I què passarà quan no aconsegueixi destacar en aquell esport? 

No som ni entrenadores, ni àrbitres, som les mares o pares d’uns infants que obtenen uns beneficis increïbles de practicar un esport, doncs siguem-ho de veritat. Deixem que gaudeixin i aprenguin, i res més!