Quins límits posem als nostres infants i per què?

Preparant la festa de fi de curs en una escola, unes mestres comentaven el fet que alguns infants demanen escoltar cançons que havien après a la televisió o que volien disfressar-se de personatges de dibuixos animats i que des de l’escola se’ls prohibia ja que no es volia fomentar l’ús de les pantalles o la transmissió de valors comercials allunyats del projecte de l’escola. Aquest fet em va portar a reflexionar sobre quins límits o imposicions posem als nostres infants i per què? 

Nosaltres volem transmetre els nostres principis i valors als nostres infants, però on és la franja entre respectar els seus interessos i preferències i la prohibició? Com podem fer-los entendre els nostres valors però sense prohibicions?

Com més petits són els infants, més fàcil és que els adults els imposem els propis criteris, però si aquesta és una pràctica deslligada d’un sentit per a ells i elles, què passarà quan arribin a l’adolescència i la nostra capacitat d’imposar vagi disminuint? 

Els límits que posem als nostres infants han d’estar basats en aspectes com la cura de la seva salut física i emocional, el respecte per si mateix i pels altres i per l’entorn que ens envolta. No podem utilitzar com a pràctica habitual la prohibició com a manera per transmetre uns valors o uns aprenentatges, fent notar com a «negatiu» allò que nosaltres valorem com a tal. 

I tot i que sigui comprensible el rerefons darrere la prohibició, creiem que la via per fer-los arribar aquest missatge pot arribar a ser contraproduent. Sabem com d’atraient ens pot resultar apropar-nos a allò que és prohibit i segurament cercarem la manera per escoltar aquella cançó o veure aquell vídeo que a casa no ens deixen. D’altra banda, creiem que és possible allunyar el nostre fill o filla de quelcom, que estigui força estès en el seu entorn?

Seria més convenient acompanyar els nostres infants a «consumir» contingut audiovisual o musical de manera que tinguéssim l’oportunitat d’explicar els nostres arguments. També podem dir-los que són cançons que no posarem al cotxe, o quan estiguem tots al menjador, perquè no són els valors de la nostra família, escoltar per exemple cançons que fomentin la violència o el mal tracte vers les dones.

Els valors no es poden imposar perquè qui ha de fer-se seus aquests valors ho ha de fer des de la llibertat d’elecció. Les prohibicions recurrents emparades en creences no respecten les creences dels altres, encara que siguin infants, tenen dret a tenir les seves pròpies i anar-les modificant i construint. Si els infants i adolescents se senten aïllats en aquesta construcció, perquè no tenen amb qui confrontar-les, dialogar-les i mesurar-les perquè nosaltres els posem un mur de prohibicions, els deixem sols perquè aquest exercici el facin amb tercers que no sabem quins valors tenen. 

Per difícil que ens sigui, ser tolerants amb aspectes com les eleccions musicals, de vestir o dels seguidors de xarxes socials dels nostres fills i filles, perquè es trobin a anys llum dels nostres interessos i valors, pensem si la prohibició serà la manera com els aproparem al punt de vista que volem que entenguin i que abracin, o els estarem allunyant encara més.