Hi ha una qüestió que genera debat entre els neurocientífics: els nens que no saben parlar, raonen? Es tracta d’una de les principals incògnites en l’àmbit científic, conèixer quan comença la capacitat de pensar i si és producte directe o no del llenguatge i l’educació. En aquest escenari, una investigació, liderada per la Universidat Pompeu Fabra (UPF), els resultats de la qual s’han publicat aquest divendres a la revista ‘Current Biology’, assenyala que el pensament lògic apareix a edats molt primerenques, almenys des dels 19 mesos, i no depèn dels coneixements lingüístics però facilita el procés d’aprenentatge.
La investigació indica que la lògica es desenvolupa principalment a través de l’estratègia de l’exclusió. És a dir, davant una realitat desconeguda, els nens petits mirarien d’analitzar-la i arribar a alguna conclusió, descartant les opcions que, d’acord amb el seu nivell de coneixement, no són possibles.
Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han analitzat les dues estratègies amb què els nens s’enfronten a incerteses: l’associació i l’exclusió. La primera implicaria que els nens, a l’escoltar una paraula nova que pot referir-se a dos objectes desconeguts que estan veient, associïn mentalment el terme a cadascun d’ells. Posteriorment, associarien el terme amb l’objecte amb què els encaixés millor aquesta denominació.
La segona estratègia (exclusió) explica com, a partir d’un raonament lògic per eliminació d’alternatives, un nen petit pot aprendre una nova paraula. Per exemple, si veu dos objectes (A i B) i sent un terme desconegut que sap que no és d’A (perquè coneix el nom d’A), determinarà que és la denominació de B. Aquesta és l’estratègia predominant, segons els resultats de l’estudi.
Dos experiments
L’equip d’investigació ha portat a terme dos experiments diferents. En el primer, hi han participat 61 nens i nenes de 19 mesos (26 monolingües i 35 bilingües). En el segon, la mostra l’han format 33 participants d’aquesta mateixa edat (19 monolingües i 14 bilingües). L’anàlisi dels dos grups era fonamental per determinar si els processos deductius depenen de l’experiència lingüística.
En el primer experiment, es mostraven dos objectes als participants, que havien de relacionar amb alguna de les paraules que escoltaven, a través de diferents proves. En la primera, havien d’observar dos objectes que coneixien (per exemple una cullera i una galeta) i, a l’escoltar un terme (per exemple cullera) associar-lo a un dels dos. En la segona prova, es mostrava als nens petits un objecte que coneixien (per exemple una poma) i un altre que desconeixien (per exemple, un carburador), i escoltaven la paraula corresponent a l’objecte conegut (poma), que havien d’identificar. La tercera prova era igual que la segona, excepte pel fet que el terme escoltat corresponia a la paraula desconeguda (continuant amb l’exemple anterior, carburador).
En el segon experiment, s’utilitzaven dos objectes o éssers animats (per exemple, un paraigua i la figura d’un noi), associats cadascun a un so. Posteriorment, es cobrien els dos objectes de manera que el nen no els veia i un d’ells es ficava en una copa. Al descobrir-los, només veia un dels dos objectes i havia d’endevinar, per eliminació, quin hi havia dins la copa. En una prova posterior (amb els dos objectes tapats i sense variar la posició), sentia el so associat a un d’ells i s’analitzava si dirigia la mirada cap a l’objecte correcte.
La mirada
En totes aquestes proves, s’avaluaven els patrons del moviment de la seva mirada. Per exemple, al fer un raonament per exclusió, el que fan els nens petits és dirigir la mirada a l’objecte A i, si descarten que el terme que han sentit s’hi refereixi, llavors giren la mirada cap a B. És el que es coneix com a estratègia de doble revisió. I no s’han observat diferències entre menors monolingües i bilingües.
L’autora principal de la investigació, Kinga Anna Bohus, assegura que «en una tasca de mapatge de paraules referents, tant els nadons bilingües com els monolingües mostren un patró d’inspecció oculomotora que prèviament s’havia trobat com un segell distintiu del raonament disjuntiu en adults i nens».
Els resultats de l’article s’exposen a l’article titulat ‘The scope and role of deduction in infant cognition’, elaborat per Kinga Anna Bohus, Nicolo Cesana-Arlotti, Ana Martín-Salguero i Luca Lorenzo Bonatti.
