Aconseguir un nivell educatiu alt no sols està relacionat amb taxes d’ocupació i remuneració superiors sinó també amb un millor estat de salut i major compromís social. Espanya, no obstant això, segueix molt lluny d’aconseguir l’excel·lència. El 26% dels joves amb edats compreses entre 25 i 35 anys no tenen el nivell mínim d’estudis considerats obligatoris (no han acabat 4t de l’ESO). La xifra -que només suposa una millora de dos punts percentuals enfront de l’any anterior- dobla la mitjana de l’OCDE (13,8%) i la UE (12,2%) en aquest rang d’edat.

Això es produeix en un context en el qual Espanya gasta 1.418 euros menys per alumne però imparteix 300 hores més d’educació obligatòria. Així ho revela l’últim estudi anual de l’OCDE sobre educació, «Education at Glance 2023» (Panorama de l’Educació), publicat ahir a tot el món.

Si en lloc d’agafar un segment d’edat tan delimitat, parlem de la població adulta en general (de 25 a 64 anys), el percentatge és també demolidor: el 35,8% no han arribat a acabar la segona etapa de l’educació secundària (que, a Espanya, comença a 4t d’ESO o el seu equivalent i segueix per batxillerat o FP de grau mitjà). La xifra és, de nou, bastant més elevada que el de la mitjana de l’OCDE (19,8%) i de la UE (16,6%), però considerablement més baixa que la registrada a Espanya fa una dècada: 45,3%.

Els països que presenten una major proporció de població de 25 a 64 anys amb nivell d’estudis inferior a la segona etapa d’educació secundària (no han superat 4t d’ESO) són el Brasil (40,9%), Colòmbia (37,9%), Itàlia (37,0%) i Portugal (39,7%). EUA és l’únic dels països analitzats amb proporcions per sota del 10%, seguit de prop per Finlàndia, Irlanda i Suècia (amb menys del 15%).

En conjunt, en tots els nivells educatius, Espanya inverteix 10.348 euros a l’any per estudiant a temps complet, mentre que la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és de 11.766 euros. L’informe assenyala que, l’any 2020, els països de l’OCDE van gastar en mitjana un 5,1% del seu PIB en institucions educatives. A Espanya, la proporció corresponent va ser similar, del 5% del PIB.

Un altre element diferencial és el de les hores d’estudi. En tota l’OCDE, al llarg de l’educació primària i secundària, el temps d’instrucció obligatòria total ascendeix a una mitjana de 7.634 hores. A Espanya, el temps total d’instrucció obligatòria és major, arribant a les 7.925 hores. En aquest punt, l’informe matisa que, a causa de la pandèmia, que va crear desafiaments «sense precedents» per als sistemes educatius a tot el món, la despesa en institucions educatives per estudiant a temps complet (incloent la despesa en recerca i desenvolupament) va augmentar un 0,4% de 2019 a 2020, mentre que a Espanya va augmentar un 0,8%.

Els autors de «Education at Glance 2023» recorden que «la inversió en educació produeix alts rendiments en el futur» i que l’objectiu dels països ha de ser «oferir a la seva ciutadania la possibilitat d’aconseguir una educació de qualitat que fomenti la mobilitat social».