Com parlar perquè et contestin

Els teus fills o filles surten de l’escola i els preguntes, com t’ha anat el dia? Bé; que has fet? Jugar, i a la quarta pregunta que et contesten amb un monosíl·lab desisteixes una mica abatuda, a continuar preguntant. Per què els nostres fills i filles no es comuniquen amb nosaltres?

El primer que haurem de revisar és el tipus de comunicació que tenim amb ells o elles, és unidireccional i descendent o és bidireccional i horitzontal? Sovint les nostres ganes de saber coses, converteixen les nostres converses en un bombardeig de preguntes que transmeten als nostres infants una sensació de control. Hauríem de controlar les mateixes ganes de saber, potser de saber coses que ell o ella no tenen ganes d’explicar-nos, i posar el focus en la relació i en la comunicació. Podem començar per explicar-los coses nosaltres, esteu acostumades a explicar el que heu fet? Potser inclús a demanar-li consell sobre alguna cosa, si tenen l’edat per poder fer-ho. Aquest fet equilibra la relació de comunicació i transmet la voluntat real de comunicar-se i no de voler extreure informació de l’altre sense voler compartir-te amb ell o ella.

El segon aspecte que hauríem d’analitzar és, que els diem, quan ens contesten? Jutgem el que ens expliquen? Els critiquem? Els aconsellem? Penseu que aquesta mateixa conversa l’estiguessis tenint amb una amiga, li retrauries les seves respostes? Creus que tornaria a compartir amb tu coses més endavant? Quan parlem amb els nostres infants, no ens hem de convertir en jutges de tot el que ens diuen, escoltem-los obertes a només gaudir del que ens volen comentar.

Un tercer aspecte és valorar sobre que volem parlar, el contingut els hi interessa als teus infants? O parles només de temes que t’interessen a tu, que has dinat a l’escola? Quines assignatures heu fet? Com t’ha anat l’examen? T’imagines la teva parella fent-te aquest tipus de preguntes quan tornes de la feina? Potser tampoc tindries ganes de parlar, oi?

Parlem de coses que també els interessi a elles, d’alguna afició que tinguin, d’algun joc nou que hagin après, de la festa que saps que espera amb il·lusió, i quan hàgiu connectat i hàgiu parlat de manera bidireccional i igualitària potser pots fer-li alguna pregunta de les que t’interessen a tu, sense abusar-ne.

Per començar, podem canviar les preguntes que formulem de manera inconscient, que has fet, com t’ha anat..? preguntes que són molt genèriques per coses més concretes, i seguir el fil de la conversa que s’inicia. Deixar de plantejar 3 o 4 preguntes que són inconnexes entre si, ja que no promouen el diàleg. A què heu jugat a l’hora del pati? I qui hi havia al teu equip? I de què jugaves tu? Has marcat algun gol? Mostrant interès real pel que et contesta.

Contra més grans són els vostres fills i filles més important és revisar el nostre sistema de comunicar-nos amb ells i elles. Ja que encara que per les respostes que ara estiguem obtenint, ens pugui semblar que no volen parlar amb nosaltres, res més lluny de la realitat. Els nostres infants necessiten parlar amb nosaltres, però perquè això passi, haurem de fer els canvis que hem comentat abans, per crear un clima de diàleg i escolta que els aporti la seguretat que es poden comunicar amb nosaltres sense ser jutjats.