Quines etiquetes penges dels teus infants?

Els comportaments que més ens criden l’atenció dels nostres infants, tant en negatiu com en positiu, són aquells que nosaltres destaquem segons els nostres propis criteris, però que en realitat no els defineixen. Pensem-hi, si nosaltres tenim un sentit de l’ordre estricte, ens agrada que tot sigui al seu lloc, segurament si el nostre infant arriba de l’escola i deixa la cartera a terra, o quan es posa el pijama deixa la roba del dia tirada al lavabo, serà un tema de conflicte, i estarem repetint constantment les mateixes ordres, recull la cartera, tira la roba al cubell de la roba bruta, i segurament també l’acompanyarem amb la frase, ets un desordenat! Si t’encanta la música i la teva filla es posa a cantar i a ballar molt sovint, l’afalagarem i li direm que canta molt bé, i que té molta traça, tens una veu preciosa!

Però aquestes etiquetes que anem enganxant de manera inconscient als nostres infants no són innòcues, tenen diversos efectes en ells i elles i conèixer-los ens ajudarà a mirar de limitar-ne el seu ús.

Les etiquetes encasellen el comportament dels nostres infants, en un moment en el qual estan creixent, s’estan formant i estan explorant, les etiquetes molt repetides que fan referència a aspectes positius, poden comportar que els nostres fills i filles, buscant la nostra aprovació no s’arrisquin a aprendre coses noves, a sortir de la seva zona de confort, a fer coses per les quals potser no tindran un do natural, però que també necessitaran aprendre.

Les etiquetes poden generar també un nivell d’autoexigència massa elevat, que els comporti un grau d’angoixa elevat, per voler estar sempre al nivell que creuen que nosaltres esperem d’elles.

Les etiquetes poden minar l’autoestima dels infants, i la seva capacitat de poder aprendre i millorar, si jo crec que soc desordenat perquè no han parat de repetir-m’ho, creuré que per molt que ho intenti, soc així i no provaré d’aprendre o de canviar. Si l’etiqueta té a veure amb algun aspecte escolar, no ets bona en matemàtiques per exemple, la teva filla, cada vegada que hagi d’afrontar un problema o aprendre un concepte matemàtic nou, ho farà amb la motxilla carregant l’etiqueta que ella no és bona en matemàtiques. D’aquesta manera llençarà la tovallola abans d’intentar-ho o bé no tindrà la motivació suficient per esforçar-se i superar el repte que li suposa aquell nou aprenentatge.

Si com hem dit a l’inici, tenim en compte que allò que nosaltres destaquem de positiu o negatiu en els nostres fills i filles, té a veure més amb nosaltres que amb elles mateixes, ens adonarem de quan injust és que posem etiquetes als nostres infants, quan suposen un judici de valor sobre unes expectatives pròpies. Hauríem de poder acompanyar el creixement dels nostres infants amb menys esperit crític i amb un cor i una ment més obertes a descobrir qui són ells i elles, la seva personalitat, les seves particularitats sense judicis i, per tant, sense etiquetes.

Cal tenir molt en compte que sovint utilitzem les etiquetes dels nostres infants quan parlem amb altres adults, si tenim més d’un fill comparant-ne un amb l’altre respecte un tema concret. I tots aquests comentaris a banda de ser poc respectuosos pels nostres infants, us imagineu parlant de vosaltres a les vostres parelles amb terceres persones com ho fem dels nostres infants? Les etiquetes que fem servir per descriure el seu comportament van configurant la seva autoimatge, i per tant també la seva autoestima.

Si volem parlar d’un comportament, fem-ho sobre el fet concret, descrivim el fet, i expliquem quina hauria d’haver sigut, però no utilitzem un comportament per extrapolar-lo a tota la seva personalitat, perquè els efectes negatius seran molt pitjors que el comportament que esperem corregir amb les nostres paraules.