Dislèxia en infants: com detectar-la i com ha de tractar-la adequadament tota la família

La dislèxia en infants és un trastorn permanent de l’aprenentatge que afecta la capacitat d’una persona per llegir, escriure i lletrejar correctament. Es tracta d’un problema neurològic que afecta el processament de la informació al cervell, concretament a les àrees relacionades amb el llenguatge.

Com explica a aquest diari la psicòloga Marta Guerra Corral, de l’Institut Psicològic Cláritas, “pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida dels més petits, ja que pot afectar el rendiment acadèmic, l’autoestima i les relacions socials”.

Els símptomes de la dislèxia poden variar d’una persona a una altra, i la seva gravetat també pot ser diferent. No obstant això, hi ha símptomes comuns associats a la dislèxia.

Com detectar que un infant té dislèxia?

Com assenyala l’especialista, la detecció de la dislèxia generalment es duu a terme mitjançant una avaluació completa realitzada per un professional especialitzat. El procés de detecció pot incloure diverses proves per avaluar les habilitats de lectura, escriptura, comprensió oral i altres competències relacionades.

“Com més aviat es faci el diagnòstic de la dislèxia, millor, perquè un diagnòstic precoç permet implementar estratègies d’intervenció primerenca i programes de suport adaptats a les necessitats individuals de l’infant.”

Això vol dir que com més aviat s’identifiquin les dificultats, abans es podran oferir les eines i tècniques necessàries per ajudar l’infant a desenvolupar habilitats de lectura i escriptura.

“A més, l’infant pot rebre suport i adaptacions en l’entorn educatiu, cosa que facilita la seva participació i èxit acadèmic.” I és que, en comprendre i gestionar les dificultats adequadament des d’una edat primerenca, es poden prevenir o reduir els efectes negatius en l’autoestima i el benestar emocional de l’infant.

Entendre la dislèxia infantil: guia per a pares

La psicòloga especialitzada en dislèxia infantil destaca el “paper essencial” que juga la psicologia en la intervenció d’aquest trastorn, ja que: “proporciona avaluació, disseny d’intervencions personalitzades, suport emocional i assessorament a pares i mestres.”

El seu enfocament multidisciplinari i la seva experiència en trastorns de l’aprenentatge contribueixen a millorar la qualitat de vida i el desenvolupament educatiu dels infants amb dislèxia.

Com tractar la dislèxia infantil

El tractament de la dislèxia infantil es basa en enfocaments multidisciplinaris que aborden les dificultats de lectura i escriptura des de diferents perspectives. El tractament de la dislèxia ha de ser personalitzat i adaptat a les necessitats individuals de cada infant, amb estratègies i enfocaments comuns com ara:

• Intervenció educativa especialitzada o adaptacions i suports en l’entorn escolar.
• Ensenyament estructurat i multisensorial.
• Entrenament fonològic.
• Suport emocional i psicològic.

Però, el tractament també s’estén a la família i a l’entorn més proper?

La psicòloga assenyala que és “fonamental treballar amb ells, ja que la seva participació activa i suport són essencials per a l’èxit del tractament” “La família i els éssers estimats han de comprendre què és la dislèxia i com afecta l’infant. Això implica formar-se sobre el trastorn, les seves característiques, els reptes i les estratègies d’intervenció. Com millor entengui la família la dislèxia, més capacitada estarà per donar suport a l’infant de manera efectiva”, afirma l'experta.

Per això, “és important que la família col·labori estretament amb els professors i el personal escolar per garantir que s’implementin les adaptacions i els suports adequats a l’entorn educatiu. I, a més, que li donin suport a casa, utilitzant tècniques i estratègies d’intervenció recomanades pels professionals.”

Això pot incloure activitats de lectura a casa, pràctica d’habilitats fonètiques, jocs interactius per desenvolupar la consciència fonològica i oferir un entorn d’estudi tranquil i adequat. I, sobretot, en el cas de la dislèxia infantil, cal reconèixer els esforços i els assoliments de l’infant per enfortir la seva autoestima i motivació.