Els alumnes de sisè de primària i quart d’ESO parlen millor en castellà que en català

La conselleria d’Educació i Formació Professional (FP) ha fet públics aquest dimarts els resultats de les últimes proves orals de català i castellà portades a terme per l’alumnat de sisè de primària (11 anys) i de quart d’ESO (15 anys), on es constata el que ja es va veure en la primera edició d’aquestes proves, feta el 2023, i el que és una obvietat si un s’acosta a qualsevol escola: l’alumnat català tant de primària com de secundària parla millor en castellà que en català.

Posant el focus en el lèxic, en el domini del vocabulari, a sisè de primària, suspèn en català el 3,4% i té un aprovat justet (assoliment satisfactori, AS) el 29,3% de l’alumnat, mentre que els excel·lents són el 23%. En castellà, en canvi, suspèn en lèxic només el 0,8% i els aprovats justos (AS) són el 17%, mentre que els excel·lents pugen al 36,4%(gairebé 13 punts i mig més que en català). És a dir, en castellà hi ha menys alumnes suspesos i més excel·lents que en català, llengua que, en comparació, té més alumnes que suspenen i menys que treuen excel·lent.

En fonètica, en la mateixa etapa, als 11 anys, s’observa la mateixa tendència. Tenen un excel·lent en català el 36,6% dels alumnes, mentre que en castellà obtenen la millor puntuació un 47,7% dels alumnes (més d’11 punts més).

{"zeta-highlight":[]}

Els resultats de quart d’ESO són molt similars. En lèxic, un 24% de l’alumnat d’11 anys va obtenir un excel·lent en català, mentre que el percentatge pujava al 35% en castellà (11 punts més). Respecte als suspensos, en català ascendeixen al 4,8% i en llengua castellana descendeixen a l’1,4%. En fonètica tampoc hi ha sorpreses. L’alumnat excel·lent en català és el 36,7% mentre que en castellà puja al 52,2% (15,5 punts més).

Es tracta de proves censals –que fa la totalitat de l’alumnat– que avaluen l’expressió oral en llengua catalana i en llengua castellana amb l’objectiu d’«aportar informació al sistema educatiu sobre el nivell de l’alumnat en el procés d’adquisició de la comunicació oral al finalitzar l’educació secundària obligatòria» i «proporcionar eines als centres perquè es pugui analitzar, valorar i reorientar, si escau, la pràctica docent a fi d’afavorir la consecució de les competències orals i dels aprenentatges que estableix el currículum».

Analitzant el global dels resultats en català a sisè de primària, la franja amb més nombre d’alumnes en gairebé tots els elements avaluats és el de notable, i l’alumnat que no ha assolit les competències en algun element varia entre l’1,6% en la interacció i el llenguatge no verbal, i el 3,4% en el lèxic. En castellà, la nota més freqüent és l’excel·lent en fonètica, interacció i adequació (47,7%, 43,4% i 49,3%, respectivament), mentre que l’alumnat que no aprova no supera l’1,4% en cap aspecte.

Criteris d'avaluació polèmics

Els criteris d’avaluació de les proves a quart d’ESO van ser polèmics. Part del professorat va assenyalar que estaven formulats «perquè tothom aprovés». En el quadre d’avaluació inclòs en l’informe de resultats s’assenyala que un alumne té un ‘assoliment satisfactori’ (AS), és a dir, un aprovat, en fluïdesa en català si presenta un «ritme i entonació monòtons, però que no dificulten la comprensió» i si fa pauses innecessàries i un ús excessiu de falques com ara «bé», «d’acord», «en pla», «tipus tal», «o sigui», etcètera.