Educació
Catalunya flexibilitza ara l’ús dels mòbils als instituts: 'sí' a les colònies i viatges
Un mes després de l’inici del curs, el Departament d’Educació envia un document als centres perquè permetin els dispositius durant les colònies, el viatge de final de curs, les sortides a l’estranger i altres intercanvis educatius
Per tranquil·litat, les famílies demanaven estar en contacte amb els fills en els viatges

Uns alumnes deixen el mòbil en un armari de l’aula. | JOAN CORTADELLAS
Olga Pereda
El curs 2025-2026 va començar a Catalunya el 8 de setembre amb una novetat: la prohibició total dels mòbils personals a les aules durant tota l’etapa obligatòria (també la infantil). El pla de digitalització responsable, aprovat al maig, va vetar el telèfon tant en l’horari lectiu com en el no lectiu, que inclou aules de matiners per als nens que arriben al centre abans no comencin les classes, patis, menjador i activitats extraescolars impartides al recinte. Els nanos no poden fer servir la pantalla ni tan sols durant el transport escolar. L’única excepció és la dels alumnes que, per raons mèdiques, necessiten el dispositiu per fer el seguiment d’una malaltia (diabètics, per exemple). Just un mes després, els centres han rebut un document del Departament d’Educació que inclou dues excepcions al veto total dels smartphones.
Segons ha pogut saber El Periódico, el text del Govern insta els centres educatius a acordar –mitjançant l’aprovació en el consell escolar de cada institut– l’ús dels mòbils per als alumnes de secundària en dues situacions. La primera, les colònies o "sortides de convivència amb pernoctació" i els viatges de final de curs. La segona, les sortides a l’estranger durant el programa Erasmus i altres intercanvis educatius tant nacionals com internacionals.
Malgrat l’impuls pres pel moviment Adolescència sense Mòbils, aquestes dues excepcions eren una reclamació de les famílies, que, per seguretat i tranquil·litat, demanaven estar en contacte amb els fills durant els viatges. També era una recomanació de la comissió d’experts que va assessorar el Govern a l’hora de redactar el pla de digitalització responsable.
Amb data 9 d’octubre, el document d’Educació recorda a les escoles i instituts que han de posar a disposició dels estudiants els dispositius tecnològics que facin falta per adquirir la competència digital en "l’aplicació de les situacions d’aprenentatge" que així ho requereixin.
La competència digital –diu– també inclou sensibilitzar sobre els perills que implica el mal ús de les pantalles, com el ciberassetjament, la pèrdua de privacitat i la distracció excessiva. De fet, el pla de digitalització responsable assegura que les conseqüències negatives poden afectar tant el benestar personal com la dinàmica dels entorns educatius.
"Adquirir una bona competència digital inclou no només saber desenvolupar-se en un món cada cop més digital sinó una bona convivència al centre", destaca. Així, la comunitat educativa reconeix que l’ús dels mòbils personals a l’aula eren, abans de l’entrada en vigor de la normativa, un dels motius principals de disrupcions a classe.
L’assetjament escolar
El document recorda que en la infància i en l’adolescència l’ús dels mòbils supera l’àmbit escolar i reclama als centres educatius que promoguin el bon ús dels dispositius en l’entorn familiar mitjançant "accions pròpies o amb recursos de les institucions públiques".
Bona part de la comunitat educativa reconeix, en efecte, que el veritable problema del mal ús de les pantalles no és tant dins dels centres educatius com a fora i que són les famílies les responsables de l’educació digital dels fills. És especialment preocupant l’ús de la tecnologia en tot el que ha de veure amb el bullying. El 12,3% dels alumnes de primària i ESO reconeixen que ells o algun dels seus companys pateixen assetjament presencial o digital (o tots dos alhora), segons el recent informe de les fundacions ANAR i Mutua Madrileña, que revela que la intel·ligència artificial és present en el 14,2% dels casos de ciberassetjament.
Les situacions més freqüents en aquesta mena d’assetjament són la creació de vídeos falsos a partir de la manipulació d’una foto, la falsificació d’àudios de la víctima i la suplantació de la identitat. Les principals plataformes que es fan servir, a més dels videojocs, són WhatsApp, Instagram i TikTok.
Aquesta mateixa setmana, a Andalusia, arran del cas del suïcidi de Sandra Peña després d’haver patit assetjament escolar a l’escola Irlandesas Loreto de Sevilla, la Junta de Juanma Moreno ha proposat impedir l’accés de mòbils dels menors que participin en casos d’assetjament. "S’ha de prohibir que qualsevol nen que hagi participat en un cas d’assetjament escolar tingui accés a l’ús del mòbil fins als 18 anys i ha de tenir prohibit l’ús de les xarxes socials fins aquesta edat", ha defensat el president andalús.
Subscriu-te per seguir llegint
- Cues de fins a una hora a Súria en la vetlla del professor i activista cultural Miquel Caelles
- Per què tothom vol anar als concerts d'Oques Grasses?
- Els veïns delaten dos traficants de Manresa que amagaven la cocaïna i els diners de les vendes al congelador del seu pis
- Mor un jove de 24 anys en un accident de moto durant unes pràctiques al circuit de Castellolí
- Josep Maria Macià Roldan: «Hi ha una necessitat bestial de feines d’enginyeria que sembla que no vol fer ningú»
- Mor en un accident a la C-55 Miquel Caelles Campà, exregidor de Súria i professor a la Joviat
- Exculpen un bagenc d'un gran deute per «bona fe»: la justícia li perdona l'impagament de 213.000 euros a la Seguretat Social
- Obligatòries des del gener: aquests són els preus de les balises V16 connectades amb la DGT