Josep Maria Castellà, lingüista: «Si la màquina escriu un text correctament, la gent no tindrà la necessitat de conèixer les normes»

Josep Maria Castellà, professor de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UPF, afirma que és errònia la creença, arrelada a les escoles, que per redactar i parlar bé cal dominar la gramàtica. I afegeix: «Si la IA escriu bé els textos, sense errors, les persones deixaran d'escriure»

Està sobrevalorat l’ensenyament de l’ortografia?

L’estructura de la llengua, el vocabulari i la composició de les paraules serien el cos d’una persona. I l’ortografia seria la roba que vesteix. És l’element més perifèric en l’estudi del llenguatge.

Sorprèn, perquè és el que s’ensenya amb més afany.

Sí, perquè hi ha una necessitat social important, derivada de l’escriptura. Si cadascú escrigués a la seva manera seria difícil llegir. Ha d’existir una tendència perquè tothom escrigui igual. Fins ara s’havia d’aprendre, això d’escriure tots igual, però ara ha canviat.

Ja no és necessari aprendre?

Quan va aparèixer l’escriptura en una societat que ho havia comunicat tot oralment, hi va haver grans canvis. Tu escrius els teus pensaments i una altra persona els pot llegir en un altre moment i lloc. I va aparèixer la impremta, i l’escriptura es va poder multiplicar de forma gairebé indefinida i la cultura es va expandir. I ara passarà el mateix. La intel·ligència artificial és molt eficient: redacta textos amb gran qualitat i sense errors gramaticals. Si una màquina ja pot fer això, és probable que les persones deixin de fer-ho.

D’escriure?!

Si tens aquesta eina, la utilitzes. El concepte d’autoria canviarà. L’originalitat, la necessitat de firmar amb el teu nom el que escrius, canviarà. No únicament per la IA. Ja els textos creats en el món Wiki no tenen només un únic autor, sinó que són d’autoria col·lectiva. El concepte del "jo autor" evolucionarà. Quan la humanitat faci dues o tres generacions que escriu amb IA, el concepte d’autoria probablement quasi s’haurà diluït.

No és important saber que darrere d’un text hi ha algú amb uns coneixements i un criteri, no una màquina?

Des de la nostra perspectiva, sí. Però d’aquí a 200 anys la hipòtesi és que a la gent l’interessarà més el que es diu i menys qui ho ha fet. Anirà en paral·lel al desplaçament de l’escriptura cap a l’oralitat, i això ja està passant.

I això impactarà en el valor que donem a l’ortografia...

L’ortografia tindrà importància mentre la gent hagi de llegir. Una altra cosa és el seu ensenyament. La majoria de la gent, si la màquina escriu un text correctament, no tindrà la necessitat d’haver de conèixer les normes.

El preocupa més que els joves no siguin capaços d’escriure un text ric que no que tinguin faltes.

Per descomptat, però això no és nou. Fa 40 anys, en l’ensenyament de la llengua vam introduir un enfocament comunicatiu que va tenir un èxit parcial. La idea era dedicar menys temps a la norma i més a la creativitat i a la capacitat d’expressar-se per escrit i oralment. Però les classes de llengua mantenen la tendència normativa: "com que hi ha errors d’ortografia, hem de dedicar-hi molt temps».

A l’ortografia i a la gramàtica...

No està demostrat que calgui estudiar gramàtica per redactar bé; més aviat al contrari.

Al contrari?

Cervantes, Ramon Llull, Shakespeare i Molière no van estudiar mai sintaxi com l’entenem ara. Van estudiar llatí; per tant, tenien certa consciència de la sintaxi, però no sabien què era un complement predicatiu ni les oracions subordinades. La creença que per redactar bé i parlar bé abans s’ha d’haver estudiat la gramàtica està molt arrelada i, en canvi, és errònia.