Rebel·lió als instituts-escola catalans contra l’ordre de fer classe totes les tardes

Encara que podria semblar una pregunta senzilla —quin horari fa l’alumnat de secundària a Catalunya?—, les ambigüitats de l’ordre de calendari escolar fan impossible oferir una resposta única i precisa: depèn. I encara resulta més complicat preveure quin horari hi haurà el proper curs. D’entrada, per a aquest exercici, el document oficial que regula els horaris permet per última vegada als instituts-escola (centres públics que ofereixen des d’I3 fins a 4t d’ESO) mantenir horaris no unificats entre etapes de manera “excepcional” i “amb prèvia autorització de la direcció dels serveis territorials”. El text recull que aquesta mesura “no es pot prorrogar” més: per tant, el curs vinent aquests centres hauran d’impartir classe totes les tardes. Aquest canvi ha provocat malestar als claustres, que ja han començat a mobilitzar-se per mostrar el seu rebuig davant d’una mesura que, cal dir, no hauran de dur a terme els instituts ordinaris (els que imparteixen ESO i Batxillerat).

Malgrat la claredat del document, i es presumeix que per rebaixar la inquietud, el Departament d’Educació assegura, per la seva banda, que “de moment no hi ha canvis” i que tant el calendari com els horaris del proper curs encara no s’han començat a treballar. “Si hi ha d’haver alguna modificació, s’acordarà amb la comunitat educativa”, afirmen fonts de la conselleria. El missatge, però, no ha tranquil·litzat gens els claustres dels instituts-escola.

Els claustres dels instituts-escola argumenten que les hores de la tarda a secundària són “poc profitóses per a l’aprenentatge”, ja que “l’alumnat arriba cansat, amb poca capacitat de concentració”.

La reforma horària que recull l’ordre de calendari vigent, si finalment es porta a terme, implica canvis de calat. El cas és que la pròrroga permetia a la majoria d’instituts-escola (actualment 120) tenir horaris diferents a primària i a secundària. A la pràctica, el canvi implica que l’ESO s’ha d’ajustar al mateix model horari que infantil i primària, fet que significa introduir cinc tardes lectives a la setmana també a secundària. La majoria, fins ara, en feien dues o tres. El canvi suposa una “imposició” —i és cert que aquí no hi ha hagut cap debat— contra la qual una cinquantena de claustres ja s’han rebel·lat.

Debat sobre “les necessitats reals”

Tot i que l’ordre de calendari vigent és de maig, el malestar va començar a arribar als centres al juliol, quan algunes direccions van rebre la comunicació que la moratòria que els permetia no fer totes les tardes a secundària s’acabava i que, a partir del curs 26-27, haurien d’unificar els horaris de primària i secundària. La mobilització, articulada a través de la Plataforma per la Jornada Intensiva, va començar a gestar-se quan, al primer claustre de setembre, les direccions van anunciar la mesura als professors.

El portaveu del col·lectiu, el professor Inyaki Talens, explica que 51 centres educatius ja han escrit una primera carta a la conselleria manifestant “el seu rebuig a la decisió unilateral d’implantar obligatòriament la jornada partida a tots els centres d’educació secundària que formen part del model d’institut-escola”. Es tracta de missives avalades pels consells escolars, que apel·len a l’autonomia de centre i en què els claustres assenyalen que la imposició de fer les cinc tardes és una mesura que “no respon a les necessitats reals dels centres educatius”.

El professorat assenyala que “cada comunitat educativa té la seva realitat i les seves necessitats específiques, i és fonamental poder adaptar l’organització horària a cada projecte educatiu”.

El consens entre els centres mobilitzats és clar: els instituts-escola (que no disposen d’una normativa pròpia, una de les seves reivindicacions) rebutgen que se’ls imposi un horari a secundària que no han de fer els instituts ordinaris (gairebé el 90% fan jornada intensiva).

“Manca de coherència”

“La nostra experiència ens mostra que les hores de la tarda a secundària són poc profitóses per a l’aprenentatge: l’alumnat arriba cansat, amb poca capacitat de concentració i amb una motivació molt més baixa que al matí. La capacitat cognitiva i el rendiment acadèmic són més alts a les franges matinals i aquesta organització partida acaba repercutint en una menor eficàcia de la tasca educativa i en un major risc d’absentisme”, apunta la carta esmentada, que també mostra una preocupació “profunda” per la “manca de coherència pedagògica i d’autonomia de centre”.

La misiva continua destacant que cada comunitat educativa té “la seva realitat i les seves necessitats específiques”, i és “fonamental poder adaptar l’organització horària al projecte educatiu”. “La imposició d’un únic model per a tots els instituts-escola trenca aquest principi i crea una situació desigual entre centres de la mateixa localitat”, insisteixen.

La conselleria assegura que “pròximament” mantindrà una reunió amb les direccions per “compartir les diferents inquietuds i punts de vista sobre aquesta qüestió”.

La realitat dels instituts-escola és molt dispar. Hi ha centres, per exemple, que tenen sisena hora a primària i no disposen d’un edifici per a la secundària, de manera que en aquests casos es tindrà tot l’alumnat en espais reduïts en una franja horària més extensa. També s’hauran de coordinar tres horaris diferents (infantil, primària i secundària) amb els horaris del professorat i els (pocs) espais disponibles. “Demanem que es respecti la nostra veu com a claustre, perquè som els professionals que treballem dia a dia amb l’alumnat i les famílies, i que es permeti mantenir l’horari del nostre institut-escola. Creiem que és la millor opció tant des d’un punt de vista pedagògic com organitzatiu, i que només així podrem garantir un aprenentatge de qualitat, una comunitat educativa cohesionada i una escola pública que respongui de veritat a les necessitats socials”, conclouen els claustres mobilitzats.

Cerca de suport de les famílies

La resposta donada pel Departament a les escoles que han mostrat la seva disconformitat amb la decisió no dista gaire de la que la conselleria ha donat a aquest diari. Malgrat l’ordre de calendari, en una ‘e-valisa’ —els correus oficials amb què les escoles es comuniquen amb la conselleria— responen que “pròximament” està prevista una reunió de directors d’instituts-escola amb l’objectiu de “compartir les diferents inquietuds i punts de vista sobre aquesta qüestió”, tot i que “no hi ha cap novetat per part del Departament”.

L’Executiu d’ERC va demanar a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) un informe sobre l’impacte de la jornada escolar en l’alumnat que el canvi de Govern va posposar.

A banda d’estar pendents d’aquesta reunió en què es decidiran els nous passos a seguir, des de la Plataforma per la Jornada Intensiva busquen suports també de les famílies —amb cartes similars a les dels claustres— per redoblar la pressió.

Estudi sense data

El debat sobre quina és la jornada adequada per a l’alumnat de secundària s’arrossega des de fa anys i el seu final no sembla a prop, tot i que entre els pediatres hi ha consens que entrar a les vuit del matí és massa d’hora per al cos adolescent. Els especialistes també qüestionen que fer jornada seguida i dinar passades les tres i mitja tampoc és adequat per a aquestes edats. De fet, l’anterior Govern (ERC) va demanar a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) un informe sobre l’impacte de la jornada escolar en l’alumnat que el canvi de Govern va posposar. Amb l’entrada del PSC es va fer una “repriorització” dels encàrrecs a Ivàlua i es van anteposar altres informes, com el de l’ús de les pantalles. Fonts del Departament d’Educació i FP assenyalen que aquesta avaluació figura “entre les properes que es volen impulsar”, però no en donen més detalls sobre la seva calendarització. Potser el 2026.

Subscriu-te per seguir llegint