Luz Rello, creadora de Dytective: "Aquesta eina pot canviar la vida dels alumnes amb dislèxia"

Malgrat que la dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge que afecta un 10% de la població, el tractament no està sufragat per la Seguretat Social. I això genera una bretxa entre les famílies que poden acudir a un especialista privat i les que no. D’aquí ve la importància del suport del programa EduCaixa de la Fundació La Caixa a Change Dyslexia. Luz Rello és la fundadora d’aquest projecte que permetrà que la seva eina de reeducació Dytective, basada en intel·ligència artificial (IA), es posi a disposició de les escoles de primària i entitats socials de manera gratuïta.

Gràcies a l’accés universal a Dytective, ¿estem més a prop de revertir la dislèxia?

Revertir o superar són paraules molt grosses. Jo mateixa tinc dislèxia, i sé que t’acompanya tota la vida. A més, quan treballes amb IA, cal ser prudent. Nosaltres ni tan sols utilitzem la paraula dislèxia, sinó que parlem d’identificar el risc de tenir dificultats de lectoescriptura. Però sí que podem afirmar que hem observat en diversos estudis científics unes millores significatives en els alumnes amb dislèxia. Pot canviar la vida dels alumnes amb dislèxia.

Una oportunitat per a aquelles famílies que fins ara no es podien permetre un tractament.

L’eina ja no té cap cost gràcies al suport de la Fundació La Caixa, així que la primera barrera econòmica desapareix. Aquest ha sigut el meu somni des que vaig començar a investigar com a doctora en Ciència Computacional als Estats Units, de manera que em fa molta il·lusió. No substitueix un professional, però democratitza l’accés a una ajuda que, amb esforç i treball, pot canviar vides.

¿Com ha sigut el trajecte fins a arribar a aquest punt?

Dytective consta de dues parts: la predicció del risc de tenir dificultats de lectoescriptura i la intervenció, que és la més interessant, amb exercicis específics de millora. En 10 anys de trajectòria, ha sigut avaluada a gran escala per investigadors de diverses universitats, com la mostra de 107 escoles de la Comunitat de Madrid i més de 13.000 estudiants. Gràcies a això hem anat millorant-la contínuament, també amb els suggeriments de la comunitat educativa.

¿La clau va ser descobrir que la dislèxia seguia patrons comuns?

Exacte. Abans es pensava que els afectats confonien les lletres de forma imprevisible, a l’atzar, però no és així: hi ha uns patrons clars. Quan comences a identificar tendències, té sentit aplicar la IA, perquè funciona precisament quan hi ha regularitats.

Una vegada identificat el risc, ¿com s’hi intervé?

L’eina ofereix més de 40.000 exercicis personalitzats a partir de 24 habilitats cognitives. Això vol dir que s’adapten als patrons de cada usuari, i després de provar-ho amb més de 130.000, cap ha fet els mateixos exercicis. Aquest ajust continu és el que permet la millora. Es tracta de sessions curtes, de 15 minuts, fins a quatre vegades per setmana. Ara bé, no és màgia i requereix constància, tot i que almenys els exercicis són més divertits que els de quan jo era petita.

Després d’aconseguir que sigui de franc, ¿quin és en aquests moments el següent pas?

Aconseguir que s’utilitzi, perquè tots tenim moltíssimes eines gratuïtes al nostre ordinador o al mòbil que al final no fem servir. El repte és que les escoles i les famílies sàpiguen que existeix i s’animin a utilitzar-la, perquè funciona: tenim testimonis de nens que suspenien a primària i avui ja són a batxillerat. I tant de bo que algun dia estigui integrada de forma estructural al sistema educatiu.