La matrícula escolar a la Catalunya central cau un 4% en cinc anys

La demografia marca el pas del sistema educatiu a la Catalunya central. Les dades de matrícula del segon cicle d’educació infantil, primària i secundària obligatòria (ESO) des del curs 2020-2021 fins a l’actual confirmen una tendència sostinguda a la baixa en el conjunt d’alumnes, amb dinàmiques diferenciades segons l’etapa educativa.

En termes globals, el territori ha passat de 57.104 alumnes fa cinc anys a una previsió de 54.789 aquest curs 2025-2026. Es tracta d’una davallada d’un 4% en què, tot i no ser molt accentuada, consolida un escenari de pèrdua progressiva d’escolarització vinculada, sobretot, a la caiguda de la natalitat dels darrers anys.

Infantil i primària a la baixa i una secundària que resisteix és la radiografia de la matrícula a la regió central en els darrers cinc anys al conjunt de les comarques que inclouen els Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional a la Catalunya Central, que inclouen les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Lluçanès, Solsonès, Osona i alguns municipis de l’Anoia.

Segons les dades facilitades pel departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, dels 57.104 alumnes que es van matricular en conjunt el curs 2020-2021, s’ha passat als 54.789 registrats fins a l’actual (una dada provisional tenint en compte la matrícula viva). Això representa que el sistema d’educació té ara 2.315 alumnes menys que fa sis cursos, la qual cosa suposa un descens del 4%.

L’etapa que reflecteix més el descens és el segon cicle de l’educació infantil (3-6 anys). En només sis cursos, la matrícula ha passat d’11.702 infants a 10.050, que suposa una reducció superior al 14%. El retrocés és constant curs rere curs, sense cap repunt, i això anticipa els ajustos que el sistema haurà d’afrontar a mitjà termini en la resta d’etapes educatives.

Una baixada sostinguda

A primària, la davallada és més gradual però igualment persistent. Del màxim de 26.749 alumnes el curs 2020-2021 s’ha passat a una previsió de 25.293 aquest curs, cosa que representa una reducció d’un 5,4%. Any rere any, la xifra d’alumnes es va ajustant a la baixa, reflectint l’efecte retardat de la caiguda de la natalitat registrada en els darrers anys.

Tot i això, la disminució és menys pronunciada que a infantil, fet que ha permès fins ara una gestió relativament estable de grups i recursos, tot i que amb tensions creixents en alguns municipis petits, on pocs alumnes amunt o avall poden determinar la continuïtat d’una línia educativa.

L’ESO es manté

La secundària obligatòria dibuixa un escenari diferent. Entre el curs 2020-2021 i el passat (2024-2025), l’ESO creix de 18.653 a 19.812 alumnes, un increment que supera el 6% en el moment àlgid. Així i tot, la previsió per aquest curs apunta a un primer descens, fins als 19.446 alumnes. Tot i que la xifra encara és un 4,2% superior a la de fa cinc anys, el canvi de tendència indica que l’impacte demogràfic ja comença a traslladar-se també a la secundària.

El conjunt de dades confirma que la Catalunya central entra en una fase de menor pressió quantitativa sobre el sistema educatiu, però no necessàriament de menys complexitat. Menys alumnes obren la porta a ràtios més baixes i a una possible millora de l’atenció educativa, però també plantegen reptes importants de planificació: reorganització de centres, sostenibilitat de les escoles rurals i adequació de plantilles docents.