Cada vegada més professors rebutgen participar al viatge de final de curs pel mal comportament dels alumnes: "Vam haver de trucar a una empresa privada"

El viatge de final de curs és un clàssic que ha acompanyat generació darrere generació d'alumnes. Una sortida amb els companys de classe, sense la família i en una destinació que, per a molts nois i noies, fins aleshores només havien vist en vídeos i fotos. Part important perquè tot surti bé, és la bona predisposició dels professors, obligats a assistir-hi per controlar i vigilar l'alumnat. Aquesta tendència, però, està canviant, ja que la pèrdua progressiva d’autoritat per part dels docents, les exigències de les famílies i les males conductes d'alguns alumnes està fent que cada vegada més mestres rebutgin haver de viatjar amb els escolars.

«Fa dos cursos vam haver de trucar una empresa perquè viatgés amb els nens perquè cap professor volia anar-hi, i aquest any, per exemple, preferim directament mantenir només les excursions a 4t d’ESO. A 3r hauríem de contactar amb l’empresa i vam decidir deixar de fer-ho», comenta Malores Villanueva, directora d'un institut gallec. A casa nostra, també s'estan vivint situacions similars i, en algunes xerrades per preparar viatges de final de curs el professorat ja ha fet saber a les famílies que no està disposat a endur-se els alumnes més problemàtics, aquells que tinguin amonestacions i expedients oberts.

Empreses especialitzades

Els instituts, davant la manca de professors voluntaris, han hagut de contractar empreses especialitzades com Divertos. Al capdavant hi ha Marivíc García, que reconeix que des de la pandèmia aquesta pràctica s’ha tornat constant. «Hi havia molts professors que no volien o no podien anar-hi, i per no suspendre les excursions van començar a comptar amb nosaltres», explica la monitora.

Reconeix que el comportament de l’alumnat i la responsabilitat que suposa tenir-ne cura són els motius que han afavorit aquesta preferència per empreses especialitzades en organització d’excursions. «Depèn molt de la promoció. Hi ha anys que un mateix centre ens truca per a diverses sortides i un altre curs, per a cap; i ens tornen a trucar uns anys després. Hi ha promocions més complexes que d’altres i prefereixen no tenir problemes», explica Mirivíc, que organitza sortides tant per alumnes d’Educació Primària, com d'ESO i Batxillerat.

Sense mòbils

En aquests anys d’experiència, aquesta professional explica que l’alumnat sol tenir fins i tot «més respecte» i millor comportament amb ells que amb els docents, per la manca de confiança. «Tenim unes normes força estrictes i, encara que al principi protesten, després ho porten bé. Saben que si no les compleixen, la conseqüència és perdre el viatge», afegeix.

Entre les normes hi ha la retirada dels mòbils. «No els deixem fer-los servir, tenim un xat amb les famílies on els anem explicant en temps real què fem, enviem fotos i vídeos i, en realitat, estan sempre connectats a través nostre. No necessiten res més», argumenta Marivíc, davant la possibilitat que es fessin fotos entre ells: «Ens estalviem aquest problema».

La preferència per aquest tipus d’acompanyament a les excursions va motivar que fins i tot algun docent volgués participar-hi, però fora de les seves responsabilitats. «Deleguen la seva autoritat en nosaltres i fins i tot arriben a relacionar-se amb els alumnes d’una altra manera», reconeix la monitora.