L’exemple d’Austràlia: multes i comptes bloquejats per prohibir les xarxes als menors de 16 anys

Austràlia es va convertir el desembre passat en un dels països amb la legislació més punitiva i àmplia contra l’ús de xarxes per part de menors de 16 anys, amb una fórmula que inclou multes a les tecnològiques i que ha suposat, gairebé dos mesos després, el bloqueig de milions de comptes.

Des de l’entrada en vigor de la llei australiana, diversos països han fet passos similars, entre ells França i el Regne Unit, i l’últim Espanya. Aquest dimarts mateix, president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que prohibirà l’accés a les xarxes als menors de 16 anys i que els seus directius hauran d’assumir responsabilitats per les infraccions. Per entendre què pot passar, fem una ullada a la normativa d'Austrània.

Quines aplicacions estan afectades?

El veto arriba, de moment, a les principals xarxes socials: Facebook, Instagram, Threads, TikTok, YouTube, Snapchat, X, Reddit, Discord, i les plataformes de streaming Twitch i Kick, tot i que és possible que la llista continuï creixent. El govern australià ja va assenyalar a finals del 2025 que considera incloure LinkedIn i Lemon8 si percep que un gran nombre de joves comencen a utilitzar-les.

Mentrestant, aplicacions com WhatsApp o Messenger, considerades exclusivament de missatgeria, queden fora de la prohibició i s’han convertit en refugi per a molts adolescents que volen mantenir el contacte amb amics i familiars.

Milions de comptes bloquejades

La mesura ha tingut un impacte en milions de menors australians d’entre 13 i 15 anys, franja d’edat en què l’ús d’aquestes xarxes estava molt estès.

Segons l’últim balanç oficial, les principals companyies van eliminar l’accés a aproximadament 4,7 milions de comptes de menors de 16 anys durant la primera meitat de desembre.

Només Snapchat sol, ha bloquejat o inhabilitat més de 415.000 comptes a Austràlia fins a finals de gener.

Com s’aplica la prohibició a nivell tècnic?

La normativa obliga les plataformes a prendre “mesures raonables” per verificar l’edat dels seus usuaris. Això pot incloure sistemes de verificació de documents d’identitat, anàlisi automatitzada d’edat mitjançant IA, controls interns i bloqueig de comptes sospitoses.

Meta, matriu de Facebook, Instagram i Threads, sosté que, davant possibles errors en la verificació d’edat, els usuaris que perdin l’accés per equivocació poden recórrer a un “selfie” o a un document d’identitat a través de l’aplicació de verificació de tercers Yoti.

Snapchat i altres xarxes han anunciat el reforç dels seus sistemes de verificació d’edat, tot i reconèixer que persisteixen fallades tècniques que podrien permetre eludir els controls.

Què passa si no es compleix la llei?

Les sancions recauen exclusivament sobre les plataformes. Si no apliquen mecanismes adequats de verificació, les tecnològiques poden enfrontar-se a multes que poden arribar fins a 49,5 milions de dòlars australians (32 milions de dòlars nord-americans).

Fins ara no ha transcendit que hi hagi hagut multes contra companyies, mentre que per als menors les conseqüències es limiten al tancament o bloqueig de les seves comptes.

En el seu cas, Pedro Sánchez ha assegurat avui que, per impedir la seva impunitat, les empreses seran legalment responsables de les infraccions que es cometin a les plataformes digitals de les quals són responsables.

Què diuen les veus a favor i en contra a Austràlia?

El govern australià i els seus partidaris sostenen que la mesura protegeix la salut mental dels menors, reduint la seva exposició a continguts nocius, assetjament, addicció digital, pressió social i manipulació algorítmica.

En el debat previ també hi va pesar el testimoni de pares que van perdre els seus fills per suïcidi després d’episodis d’assetjament en línia i que van participar en actes públics amb el suport del govern.

Per la seva banda, els crítics adverteixen que la prohibició pot aïllar alguns adolescents i dubten de l’eficàcia de les verificacions d’edat, assenyalant que es podria eludir la norma mitjançant comptes falses o xarxes de connexió privada (VPN).

Un informe de l’ONU Joventut Austràlia, elaborat després de converses amb uns 5.000 adolescents, ha advertit de possibles efectes contraproduents en aquells que utilitzen les xarxes com a punt de connexió que no troben en el seu entorn físic.